Quico Pi de la Serra (Barcelona, 1942) és algú a qui «mai han estacat», com acaba dient l'auca que li ha dedicat el manresà Joan Vilamala (vegeu desglossat). Va ser membre d'Els Setze Jutges i manté un compromís social insubornable. Es diu que l'any passat va celebrar 55 anys del seu debut, però ell assegura que «són 55 anys, o més. No m'he entretingut a comptar-ho, perquè no hi veig cap interès. Tampoc no sé quantes guitarres tinc. En tinc 10 o 12 que són les que faig servir, i la resta... Ara més o menys sé els intruments que tinc perquè van venir a comptar-los perquè els he cedit al Museu de la Música de Barcelona. Crec que són uns 160». Es mostra despreocupat i sorneguer.

Avui serà a la Sala Petita del Kursaal de Manresa en el marc d'El Club de la Cançó. És el segon cop que actua en aquest cicle, el primer cop va ser el 27 de desembre del 2007. Però el cert és que aquest clàssic de la Cançó ha fet sentir la seva veu en nombroses ocasions a la capital del Bages: «he estat mil vegades a Manresa, i hi feia un fred de collons!», recorda. Ara hi arriba amb Dues tasses (2015), el vint-i-dosè treball de la seva discografia, i el públic pot esperar un concert d'unes dues hores, «que tampoc no és tant». A banda de repassar els temes del nou disc ( Quan un es torna gran , Virginia Slims ...), des de fa un parell d'anys repesca cançons antigues «que es remiren, o es retoquen textualment, o en els arranjaments», com és el cas d' Els fariseus , Maria Joanna , L'home del carrer ... A més, en cadascun dels repertoris hi introdueix alguna cançó d'Ovidi Montllor, i aquest any hi figura L'escola de la Ribera , i també fa blues instrumentals, fet «que dóna peu a la improvisació a remolc de com estem nosaltres i el públic». Perquè Pi de la Ser-ra no està sol a l'escenari, l'acompanyen Amadeu Cases (guitarres i veu) i Joan Pau Cumellas (harmònica), «que són molt bons».

«Una feina de denúncia»

Pi de la Serra afirma que la feina del cantautor és «ensenyar, avisar, alertar, descobrir... Sempre és una feina de denúncia, tot i que hi ha excepcions que confirmen la regla». I destaca que, «amb la que cau, la situació no és agradable i surten cançons d'aquestes». També per això, «des de l'1 d'octubre i abans», fa un discurs polític en acabar els concerts: «S'han d'aprofitar totes les situacions perquè no crec que vivim un moment anímicament i hormonalment normal».

El cantautor, a qui en plena dictadura li van caure «moltes hòsties i moltes detencions», es mostra disgustat perquè ara, en aquest moment «acollonant», no se l'hagi anat a buscar per participar en actes reivindicatius: «Em sap greu que no s'hagi comptat amb mi tant com jo voldria, perquè sóc dels pocs cantants que té cançons per a aquestes situacions. Tinc 75 anys i veig que només es compta amb els joves, i hi ha gent que té més experiència».

Tot i així, Pi de la Serra continua la seva tasca, infatigable. Cada dimarts compon per al seu programa T'agrada el blues? , de Catalunya Ràdio, que s'emet els dissabtes (17 h). Ara prepara un disc amb una selecció de 25 d'aquests blues. I també va treballant en les cançons per fer un altre àlbum.

L'any 1988 va treure un disc titulat Quico, rendeix-te . Fina ironia. Han passat els anys i «no hi penso gens, en jubilar-me. 50 o 60 anys de trajectòria no són res. La meva és una feina vocacional. M'agrada tocar, escriure, i vaig sempre amb paperets. No he pensat mai deixar-ho i mentre ho pugui fer, ho faré».