Virginie Despentes se sent orgullosa de no pertànyer al «gran mercat de la tia bona». Chimamanda Ngozi Adichie assegura que tothom hauria de ser feminista. Mary Beard se'n va fins al menyspreu que Telèmac va fer a la seva mare Penèlope per cercar les arrels històriques de la marginació de la dona de l'àmbit públic, i Letícia Dolera explica -convertida en el rostre visible del #metoo espanyol- com va baixar d'un taxi en marxa a Barcelona quan es va adonar que el conductor agafava un trencall amb molt males intencions. El món editorial, sempre atent als moviments socials, ha fet del feminisme un fenomen que omple les llibreries d'assaigs i vivències personals.

«Escric d'entre les lletges, per a les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les mal follades, les infollables, les histèriques, les tarades, per a totes les excloses del mercat de la tia bona. I començo per aquí perquè quedi clar: no em disculpo per res, no he vingut a queixar-me»: així de contundent és l'inici de Teoria King Kong , un text del 2006 que L'Altra serveix en traducció de Marina Espasa i a les pàgines del qual trobem una dona que desborda un grapat de llocs comuns sobre la condició femenina.

Viriginie Despentes (Nancy, França, 1969), punk en les seves hores adolescents, va ser violada als 17 anys juntament amb una amiga. A partir de l'experiència, l'autora parla del silenci que la societat masclista exigeix a la víctima. Una culpabilització que és en l'arrel d'altres textos i que es presenta com un dels grans arguments del combat contra el masclisme, com els discursos que intenten confondre i desvirtuar els límits de l'assetjament i la constatació del volum de les actituds quotidianes que es generen a partir de la cosificació de la dona.

En aquest sentit, s'erigeix poderosa la veu de Laura Bates (Oxford, Anglaterra, 1986), que el 2012 va crear la pàgina web Everday sexism -ja té 150.000 testimonis d'arreu del món- i, poc després, el llibre del mateix nom que publica Capitán Swing en castellà traduït per Lucía Barahona. El volum exposa amb clarividència fins a quin punt s'ha normalitzat la desigualtat i s'assumeixen els prejudicis.

L'assaig feminista ha arribat per quedar-se. La coneguda actriu Leticia Dolera (Barcelona, 1981) afirma que la revolució en marxa té un significat molt més profund i implica un canvi social. El feminisme penetra els discursos sobre l'assetjament del capitalisme contra la democràcia i la ciutadania, els textos que analitzen les conseqüències de la guerres i les alertes sobre l'hecatombe mediambiental que implica el canvi climàtic. Ara només falta, com adverteix Despentes, que la masculinitat s'estiri al divan per mirar prou endins per fer un clic.