Mossèn Armengou ja recollia, a la seva crònica de la ciutat de Berga, que l'any 1911 l'Ajuntament va llogar la Banda del Batalló de Caçadors de Reus núm. 16, que estava de guarnició a Manresa, per amenitzar musicalment els actes de la Patum. El que fins ara era una incògnita era saber quines partitures havien utilitzat aquests músics forans, tenint en compte que les dues formacions locals que habitualment tocaven a la festa no els van voler cedir les partitures. El músic berguedà Jordi Sabata (Berga, 1983) ha localitzat el llibret de partitures que va fer servir la Banda del Batalló de Caçadors de Reus núm. 16 aquell Corpus. Uns arranjaments que probablement van sonar fins al 1917.

Jordi Sabata ha arribat a aquestes partitures a l'Arxiu Comarcal del Bages. Una troballa destacada, tenint en compte que són les partitures de la Patum instrumentades per a banda més antigues que es conserven fins ara. Les partitures són arranjades per a clarinets, saxòfons, trompes, cornetins, trombons, fiscorns, baixos i percussió, i van servir per interpretar les músiques de la totalitat de les comparses que van ballar a la plaça el Corpus del 1911, ja que el llibret inclou el ball de moros i cristians (turcs i cavallets), el ball de diables (els plens), el ball de l'àliga, diversos balls de nans i gegants, l' Ella s'ho pensa, i el contrapàs, conegut actualment com el Tirabou.

Però, qui és l'autor d'aquests arranjaments? On havien quedat després de més d'un segle d'escriure's? Per què ara han sortit a la llum? Sabata ha concretat tots els detalls sobre aquesta troballa. Tal com s'apuntava a l'inici de l'article, una formació forana va encar-regar-se de la part musical de la Patum del 1911. El director de la Banda del Batalló de Caçadors de Reus núm. 16, Fernando Cobeño Heredia, s'afrontava a un problema: no tenia les partitures per poder interpretar les peces patumaires. Com es va solucionar? L'Ajuntament va demanar a Domingo Serra, veí de Berga, que tenia enregistrada la Patum en uns cilindres de cera, que es desplacés a Manresa per tal que el director de la banda les escoltés i en pogués escriure els papers de nou.

De Berga a Manresa

Aquests documents són els que ha trobat Sabata a l'Arxiu Comarcal del Bages, on hi ha el fons de Josep Maria Rosal i d'Argullol. Tal com ha explicat Sabata, Rosal i d'Argullol va demanar les partitures de la Patum a l'Ajuntament de Berga l'any 1944 per fer el reportatge Berga se engalana i el consistori va enviar-li els arranjaments que havia fet Cobeño. «Es desconeix per quin motiu li van fer arribar les de Cobeño, i no les de Lambert, que havien estat escrites posteriorment», remarca Sabata, «potser, senzillament, per una qüestió pràctica i no haver-les de copiar, quan ja les tenien copiades», afegeix.

Sabata ja havia arribat a la conclusió que Fernando Cobeño Heredia era l'autor d'aquestes peces, però no ha estat fins aquesta setmana, que, repassant el fons del fotògraf manresà, ha trobat les partitures on consta el director de la formació com a autor dels arranjaments.

Sabata ha arribat a localitzar-les després de quatre anys de recerca. «El director de l'Arxiu Comarcal del Berguedà, Xavier Pedrals, ens va demanar que féssim una repassada a un fons de partitures», explica. Va ser llavors quan va localitzar i recuperar la Marcha lenta de procesión en honor a la Virgen María de Queralt del mateix autor, Fernando Cobeño. A partir d'aquest fil, el berguedà ha continuat la recerca fins a la darrera troballa. Aquests estudis, conjuntament amb una recerca sobre l'alcalde Gerónimo Agüero del Peredo que volia prohibir la Patum; una sobre els ensenyaments musicals públics a la ciutat de Berga, i una darrera dels músics al servei de l'Ajuntament de Berga es publicaran en un llibre del Centre d'Estudis d'Avià.

A més a més, Sabata preveu fer sonar, properament, les partitures del 1911 als assajos de la Banda de l'Escola Municipal de Música de Berga que ell mateix dirigeix, i en un futur, «trobar la millor manera d'interpretar-les públicament».

El músic berguedà creu que es tracta «d'un patrimoni cultural d'interès per a la ciutat» que s'ha de conservar i difondre.