L'auditori Valentí Fuster de Cardona es va estrenar en la vessant de sala de concerts el dissabte passat al vespre amb la primera actuació a la vila del grup català Els Amics de les Arts. Les 400 entrades posades a la venda es van esgotar abans del dia del concert, i mitja hora abans de l'inici de l'espectacle musical una considerable filera de persones s'esperaven a l'avinguda del Rastrillo, on s'ubica el nou espai cultural cardoní, a l'espera que obrissin portes. Totes amb les entrades ben guardades, ja fos a la mà o a la butxaca.

Amb uns pocs minuts de retard, els quatre components de la banda van aparèixer damunt l'escenari. Acompanyats de la base rítmica formada pel baixista Pol Cruells i el bateria Ramon Aragall, Els Amics de les Arts van interpretar, alternades amb els temes més coneguts, les cançons del seu darrer treball discogràfic, Un estrany poder, produït l'any passat a Glasgow pel reconegut Tony Doogan.

Tan bon punt va començar el xou es van esvair els possibles dubtes referents a la sonoritat d'una sala que, cal tenir-ho present, no està dissenyada per a ús musical exclusiu. Tot al contrari, ja que la previsió de la Fundació Cardona Històrica, de la qual forma part, és posicionar-lo, sobretot, com un referent en la divulgació i l'educació de la salut i que esdevingui seu de convencions científiques.

En aquest sentit, el so va ser prou acceptable i va millorar a mesura que avançava la nit, i les cançons senzilles i enganxoses d'Els Amics de les Arts es van anar succeint davant un públic que va respondre des dels primers acords del concert.

I precisament la coincidència de diverses generacions de cardonins va ser un dels trets distintius d'una vetllada que va començar a les 9 de la nit, un horari inèdit en els concerts de pop i rock però que, dissabte, va permetre la presència a la sala d'adolescents, joves, adults i també de persones de la tercera edat que no es van voler perdre la posada del llarg musical d'un espai que ja forma part de la memòria íntima i col·lectiva de molts cardonins, ja que el segle passat havia estat un cinema.

Els espectadors més moguts van estar assentats en els còmodes seients de l'auditori fins a la part final del concert, exactament fins que Els Amics de les Arts van interpretar el seu èxit Jean-Luc. Durant el concert hi va haver moments per a l'humor i per a la intimitat, quan els músics van dedicar una peça acústica a dues treballadores de l'auditori.