"Bon dia, són les 8". Avui eren les 8, també, però del vespre, quan el periodista Antoni Bassas (Barcelona, 1961) entrava per la porta de l'Espai Rubiralta de Manresa. L'esperava un auditori expectant que ha omplert la sala i que tenia ganes de veure i d'escoltar, en primera persona, el que narra en el llibre "Bon dia, són les vuit!´ (Destino), que va guanyar el Premi Josep Pla 2018.

En l´assaig, Bassas relata les 14 temporades al capdavant d'"El Matí de Catalunya Ràdio", un programa líder que va haver de deixar per "criteris polítics". Ell ja se sentia "al final d'una etapa però la política la va precipitar. El tripartit em va obrir la porta i em va convidar a marxar". I així ho va fer. Encara refent-se d'una grip, Bassas -que la setmana passada no va poder participar en el fòrum Ignàgora, també a Manresa- ha alternat la reflexió amb les anècdotes en una xerrada distesa i farcida de tocs d'humor, per explicar que si ara aquest llibre és al carrer, i no abans, és perquè en aquell moment va voler "girar full" i perquè no es va voler convertir "en el periodista que un dia va perdre un programa", malgrat que "hi havia molta gent enfadada" per la seva marxa. Aquells dies, explica, va rebre "més de 3.000 correus electrònics" que va guardar i que ha recuperat, amb notes del seu dietari, per escriure el llibre.

Una dècada després, "Bon dia, són les vuit!" és un llibre amb "tres capes: una història personal, una història professional i un passeig per la història més recent de Catalunya" que explica, també, com hem arribat al moment actual. Per la xerrada han transitat Aznar, Zapatero, Jordi Pujol, Maragall, Rajoy, les moltes "pressions" i els records de molts oïents (sobretot moltes) a qui el seu "Bon dia, són les vuit!" s'havia convertit en una part més de les seves vides. Un llibre que que no vol passar "factura" ("alguna sí") i que és, sobretot, "una celebració a la qual estan tots vostès convidats".

La seva vida com a corresponsal als Estats Units i les preguntes dels assistents han posat el punt i final a una presentació que ha reunit gran part del públic en una llarga filera a l'espera que Bassas els signés el llibre. Amb dedicatòries, agraïments i selfies.