L'editor berguedà Jaume Huch és molt expressiu quan assegura que «després de l'1 d'octubre, em va semblar que s'havia de fer, va ser un impuls natural». D'aquest anhel vital del responsable del segell Edicions de l'Albí va néixer La terra sagna, un poemari que aplega les composicions de 106 autors nascudes de l'impacte individual i col·lectiu d'aquell dia i dels que van venir després. Aproximadament una trentena dels protagonistes del volum seran avui a l'Espai Òmnium de Manresa en el recital de presentació de l'obra, que arriba avui a les llibreries del país.

«El dilluns 2 d'octubre vaig fer un llistat de poetes, vaig redactar una carta i els vaig convidar a fer un poema inèdit», explica Huch, que des de fa uns mesos té oberta una delegació de L'Albí a Manresa. «Crec que és molt necessari donar veu als poetes, ells són els garants de la paraula», opina: «Vivim un moment de molt soroll, i des de l'àmbit polític i periodístic ens arriben notícies contínuament. El llibre vol proporcionar uns instants de pausa per arribar a l'essència i saber com veuen els poetes tot el que ha passat».

La proposta nascuda del neguit que va tenir Jaume Huch va tenir una resposta «extraordinària, pràcticament tothom es va sumar a la iniciativa. Ben pocs van declinar, i els que ho van fer van dir que no s'hi veien amb cor perquè la situació els sobrepassava i se sentien aclaparats. Algun també va argüir que no fa poesia per encàrrec».

L'editor va donar un marge de dos mesos als autors, tot i que al final ha estat recollint poemes fins al febrer. «El que no volia era un instant book aprofitant el moment i treure el llibre al Nadal», indica: «Els poemes em van començar a arribar en comptagotes a final del novembre, i fins i tot es va ampliar la llista inicial». Huch comenta que una hipotètica segona edició està oberta a noves incorporacions d'escriptors que es vulguin afegir al projecte.

«Quan vaig començar a pensar noms no em plantejava si eren afins a la causa sobiranista», explica Huch: «A molts no els conec personalment. Però és cert que la idea va generar empatia i, en alguns casos, força emotivitat». L'èxit de la pensada que va tenir el berguedà el certifica la xifra de 106 autors, però també la profusió de noms destacats de les lletres catalanes, com Hilari de Cara, Olga Xirinacs, Marta Pessarrodona, Jordi Cussà, Susanna Rafart, Vicenç Altaió, Eva Baltasar, Cèlia Sánchez-Mústich, Enric Casasses, Climent Forner, David Castillo, Josefa Contijoch, Teresa Costa-Gramunt, Josep-Francesc Delgado, Carles Duarte, Yolanda Esteve, Celdoni Fonoll, Manuel Forcano, Àngels Gregori, Dolors Miquel, Josep Pedrals, Abraham Mohino, Víctor Obiols, Mònica Miró, Jordi Pàmias, Martí Sales, Blanca Llum Vidal, Lo Gaiter del Besòs ( alter ego de Ramon Solsona) i David Jou, entre d'altres.

Tres excepcions

D'entre els 106 autors que han escrit un poema inèdit per al llibre, hi ha tres noms que no compleixen el requisit fundacional de la idea de Jaume Huch i hi participen amb textos precedents: Josep Maria Fulquet, amb Llum esquinçada, Màrius Sampere, amb Com m'agrada, i Lluís Solà, amb Pàtria. «Tots tres em van dir que volien ser al llibre, però no es veien en cor de fer un poema nou. No obstant això, em van dir que en tenien un que s'hi esqueia, i vaig creure que es podien fer aquestes tres excepcions puntuals. El llibre té el subtítol «Poemes per la llibertat» i vaig considerar que hi encaixaven», comenta l'editor.

I si algun dels que van acceptar la mà estesa d'Huch hagués compost una peça contrària a les tesis sobiranistes? «Segurament, a la Mar Fontana, que és la coeditora de l'obra, i a mi ens hauria sobtat, però ho hauríem respectat, no som uns censors, defensem la llibertat», apunta el berguedà, que també és present al recull amb uns haikus dels quals n'ha sortit la frase que dóna títol al conjunt. «Hi ha inquietud, crítica, anhel de llibertat, etc. Cada poeta és un món. N'hi ha que van escriure a cop calent el mateix 1 d'octubre i d'altres que ho van anar madurar amb el pas dels dies», afegeix.