Entrar en el circuit musical no és fàcil, encara que, aparentment, sigui més senzill gràcies a les noves tecnologies: tutorials, gravacions a través del mòbil, vídeos penjats a la xarxa, etc. El model del sector i l'estructura discogràfica fa anys que van girar com un mitjó però les bandes continuen buscant un camí que els porti a un escenari. Facilitar aquesta possible transició és un dels objectius de les beques creades per les Cases de la Música per a grups i artistes novells o emergents. En la última convocatòria, oberta el gener, es van rebre, de la Catalunya Central, un total de 50 peticions. Se'n beneficiaran 8. Seran els bagencs Ekko (Santa Maria d'Oló/Vic), Cèlia Vila (Calders), Anaïs Vila (Santpedor), Supercomputer (Manresa) i Morlan River (Súria), més els lleidetans Thinkin'Wild, els igualadins JoKB i els berguedans Acts of God (Gironella/ Puig-reig/ Casserres). Les beques els permetran, a cost zero i depenent de cada cas, enregistrar un EP, produïr un directe, crear un videoclip o participar en dos dels festivals musicals de referència del país: el Mercat de Música Viva de Vic i la Fira Mediterrània de Manresa.

Vint grups més

Enguany, de la Catalunya Central es van presentar una vintena més de grups que en la convocatòria anterior. Hi ha més grups o les ajudes són més conegudes? Per al manresà Bernat Garcia de Anta, coordinador d'activitats relacionades amb les beques a la Casa de la Música de Manresa, la xifra és fruit de picar pedra: «Anem darrere els grups per animar-los a què s'apuntin per assessora-los amb la intenció, finalment, que puguin entrar en el circuit musical». Els gironellencs Rupits o el duet manresà Jo Jet i Maria Ribot són dos dels grups que, anteriorment, s'han beneficiat d'aquestes beques. «La majoria de grups o artistes de casa nostra amb un recor-regut han passat per aquí», subratlla Garcia de Anta.

La convocatòria del Programa de Suport a la Creació per a músics i formacions novelles o emergents es va fer el gener i les Cases de la Música -Mataró, Gironès, l'Hospitalet, Manresa i Terrassa-van rebre un total de 287 peticions, de les quals es van acceptar 58. Les propostes són seleccionades per un jurat format per diferents agents musicals i culturals de cada ciutat de la Casa de la Música i per l'equip gestor de les Cases de la Música. «Fem una mitjana ponderada. La idea és que la beca que demanen els grups impliqui que el seu projecte acabi tenint la millor sortida», explica Gacia de Anta. És a dir, si el grup és novell i les seves gravacions no són de qualitat la millor beca a la qual poden aspirar és la de l'enregistrament d'un EP; si aquesta fase ja la tenen solventada, el següent pas seria la gravació d'un videoclip per difondre a les xarxes. Després, passar per una producció escènica per poder presentar els directes amb el màxim de qualitat possible. I, finalment, arribar a les actuacions en directe. Es tracta de «professionalitzar» el grup i el projecte, subratlla.

Amb més demanda

Les beques amb més demanda són les que fan referència a les actuacions en directe, poder participar en circuits com el MMMV o la Mediterrània: «Tocar en directe és el que té més repercussió». Però aquí entra, també, l'assessorament: «No tots els grups o els artistes estan en aquest punt i, sovint, per al seu projecte els convé passar primer per altres estadis». «No és fàcil entrar en la roda del món de la música. El mercat és molt tancat i les sales amb capacitat per a 400 persones no pensen en grups que, inicialment, convoquen 150 o 200 espectadors». Però, subratlla Garcia de Anta, la seva feina és fer aquesta empenta de professionalització. Les beques són, diu, una ajuda, però, al final, remarca, qui decideix si el grup tira endavant es el públic, que «sempre és sobirà».

Les beques fa anys que es convoquen però amb el format actual han arribat enguany a la segona convocatòria. Després, cada seu de la Casa de la Música, «depenent del seu pressupost», assumeix més o menys grups i beques.