«Quan fem L'Estaca surto de mi mateixa i m'ho miro i en gaudeixo des de fora. De sentir el que diu la cançó, sobretot el segon vers. És molt emotiu perquè puc expressar la meva ràbia d'una manera sana, que és cantant. I això em fa molt feliç. A més, crec que el públic, sense voler-ho, es buida i la seva emoció també la rebo jo, encara que no els miri als ulls. Es nota en l'ambient que hi ha màgia», així explica la cantant Carolina Alabau (Barcelona, 1994) un dels moments especials que es creen durant el concert que proposen amb la formació A Contrallum, que integra amb el pianista Mateu Peramiquel (Súria, 1991) i la percussionista Glòria Maurel (Barcelona, 1992).

A partir del seu bagatge musical, reinterpreten els temes més coneguts dels cantautors catalans: Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor, Jaume Sisa... Aquestes cançons, doncs, són versionades en un estil modern i jazzístic: «També hi cap la improvisació, ens deixem portar pel moment». A Contrallum actuarà demà (21 h) a la Sala Petita del teatre Kursaal de Manresa.

Peramiquel, que és qui s'ha encarregat d'arranjar les cançons utilitzant noves sonoritats i jugant amb els instruments de la formació (veu, piano i teclats i bateria), destaca que «m'ha encantat trobar melodies espectaculars. He estudiat al Conservatori, el Superior de Música, el màster, i he analitzat molt; i penso com pot ser que a gent que no ha estudiat gens els surten coses tan complexes. Hi ha molta música dins d'aquestes cançons. És molt interessant».

De la llista de hits que han treballat, que han dotat d'una nova sonoritat, «amb harmonies i estructures que les fan nostres», en cada concert en fan una selecció «del que més ens agrada i transmet. Són cançons amb missatge, ja sigui reivindicació política o bé de l'amor». Hi ha des de Pare i Mediterráneo de Serrat fins a Que tinguem sort i País Petit de Llach, passant per Qualsevol nit pot sortir el sol, de Sisa; i Què volen aquesta gent, de Maria del Mar Bonet. Peramiquel diu que, per exemple, hi ha més temes coneguts de Llach, «però hem volgut agafar més punts de vista. I m'ha sorprès que companys meus no coneixien el Va com va d'Ovidi Montllor, que jo sí que havia sentit a casa, o a casa dels avis, i que té un missatge molt potent. No s'ha escoltat tant i hem volgut recuperar-lo».

«Una mirada moderna»

Però que ningú no s'esperi trobar un grup de tribut: «Animaria la gent més jove a venir, perquè estem tocant els temes des de la nostra generació. Tenim l'edat que tenim, i amb els nostres coneixements, no pretenem ni tocar ni cantar com ells, perquè volem ser nosaltres. Donem un altre enfocament als temes, amb una mirada molt més moderna», apunta Alabau. A més, hi afegeixen algun tema propi, inspirat en el que han après dels cantautors.

De tota manera, el projecte ha agafat un nou sentit des del moment en què «aquestes cançons estan més vives que mai, i per això les utilitzem per reivindicar tot allò que creiem. És més oportú que mai fer-ho ara», subratlla Peramiquel. Per això, tant Alabau com Maurel destaquen la part emotiva del concert. «De vegades estic cantant i se'm posa la pell de gallina en adonar-me de les lletres que estic dient. Aquesta gent ha escrit tan bé el que passava en el seu moment i, desgraciadament, el que passa ara. Té molta importància poder-les cantar», diu la cantant. Maurel afegeix que «és un moment històric. Tocar aquestes cançons amb els records dels últims mesos és especial. I per això hi ha l'art. És una molt bona manera de fer que la societat evolucioni, que es torni més sensible i busqui un objectiu comú més positiu».

A Contrallum ja ha portat el seu projecte a diversos indrets, inclòs Berga, i destaquen una actuació recent al Recinte Modernista de Sant Pau: «El públic coneixia les cançons cantades originalment i va retornar a la seva època».