Si agafen el fullet turístic de Ter-rassa dedicat al patrimoni industrial i modernista, 16 dels 28 edificis que es convida a visitar porten la firma de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (1868-1931) amb exemples tan coneguts com la Masia Freixa i el Vapor Aymerich, Amat i Jover (on hi ha el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya). L'insigne personatge va néixer al nucli bagenc de Sant Vicenç de Fals i, amb motiu del 150è aniversari d'aquesta efemèride, l'Ajuntament de Fonollosa organitza un any temàtic dedicat a recordar la figura d'un dels grans artífexs de la fesomia que presenta avui el centre neuràlgic de la capital del Vallès Occidental.

«Volem reconèixer la figura de qui és un dels personatges més il·lustres nascuts al nostre municipi, i que va contribuir d'una manera destacada en el desenvolupament de l'arquitectura industrial a nivell de Catalunya», explica Eloi Hernàndez, alcalde de Fonollosa. «Als nostres pobles és un gran desconegut, ja que va dur a terme la seva carrera principalment com a arquitecte municipal de Terrassa», afegeix, «però en volem reivindicar els orígens, reconèixer la seva obra i fer l'homenatge que es mereix, ell i la família».

El primer acte de l'Any Muncunill tindrà lloc aquest dissabte al Casal de Fals, amb els parlaments institucionals i una xerrada a càrrec d'Ernest Molins, del Grup de la Memòria Històrica municipal, i Mireia Freixa, catedràtica d'Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i reconeguda especialista en el modernisme. Freixa és l'autora de la principal monografia dedicada a Muncunill, un llibre que va sortir el 1996 publicat per Lunwerg, i descendent de l'industrial Josep Freixa i Argemí, per a qui Muncunill va remodelar la Masia Freixa per convertir-la en la seva residència.

Els actes culminaran el 23 de febrer de l'any vinent amb la inauguració de la placa d'un nou car-rer de Fals al qual es donarà el nom de Muncunill. El futur arquitecte va néixer el 25 de febrer del 1868 al mas Muncunill de Fals, i va estudiar al col·legi Sant Ignasi de Manresa entre el 1878 i el 1884. Després va cursar Arquitectura, i va obtenir el títol el gener del 1892.

Lluís Muncunill es va instal·lar a Terrassa, d'on era la seva mare, i va exercir d'arquitecte municipal a la ciutat vallesana entre el 1892 i el 1903. El 1895 es va casar amb Àngels Palet. Després d'una prolífica trajectòria que inclou la construcció d'edificis a Terrassa, Rubí, Ripoll, Matadepera, Manresa, Ullastrell i Montserrat, va morir el dia 25 d'abril del 1931 a la casa pairal dels Parellada.

Dins del modernisme, Muncunill va ser autor d'un estil personal -influenciat per Domènech i Montaner- on s'inscriuen habitatges com ara la casa Baltasar Gorina (1902) i la casa Joan Barata (1905). L'edifici del Museu de la Ciència i la Tècnica és un exemple del seu ús de la volta de rajola plana -o volta catalana-, lligada amb tirants de ferro i suportada sobre pilars de ferro colat.