11 de abril de 2018
11.04.2018

«La torre Lluvià ha de tenir molta vida»

El professor del Peguera presenta un llibre que descobreix el patrimoni de l'Anella Verda

11.04.2018 | 10:27

La papallona reina, un parc del secà i l'horta de Viladordis són alguns dels nombrosos elements de l'Anella Verda de Manresa, un grapat d'espais del Pla de Bages que el professor del Peguera i membre de Meandre coneix a fons. Fins al punt que publica un volum per conèixer-la i gaudir-ne

Rius i rieres, turons entremig de serres, sèquies que reguen hortes, animals i plantes. I camins senyalitzats que conviden homes i dones a descobrir la riquesa natural de l'Anella Verda de Manresa. Tot això ho coneix com el palmell de la seva mà Ignasi Cebrian (Barcelona, 1965), que viu a la capital del Bages des de fa 18 anys i exerceix de professor de biologia i geologia a l'institut Lluís de Peguera. Significat activista ambiental des de l'entitat Meandre, que va presidir durant sis anys, ha escrit un llibre divulgatiu sobre l'Anella Verda que presenta aquesta tarda al centre on imparteix docència.

Els manresans coneixen l'Anella Verda?
Bé, se'n parla des del 2009, aleshores hi havia Alba Alsina a la regidoria de Medi Ambient a l'Ajuntament de Manresa. Es va crear la Comissió de l'Anella Verda i es va fer un pla de llocs conflictius i d'actuacions a fer. També Meandre fa una feina important, més combativa. I jo faig divulgació amb els articles que escric des del 2012 a El Pou de la gallina. És una secció que es diu Natura urbana i de la qual surt el llibre, el primer que es fa de l'Anella Verda.

Què pretén el llibre?
La voluntat és presentar els llocs emblemàtics de l'Anella Verda i, alhora, parlar dels conflictes que hi ha actualment, donar una perspectiva global d'uns problemes que no són exclusius de Manresa sinó que afecten totes les ciutats mitjanes. Hi ha una dita ecologista que fa «pensa globalment i actua localment».

De quins conflictes parlem?
D'entrada, la concepció mateixa de la ciutat. Ningú pensa que la ciutat pot ser un ecosistema viu del qual les seves espècies són els humans. Un ecosistema, d'altra banda, tan vàlid com una pineda o un alzinar.

Què més?
En un dels capítols del llibre, repasso els parcs de l'Anella Verda que la gent no vol veure, com el Parc Ambiental, que és on va a parar la brossa que generem els manresans. També convido a defensar el patrimoni geològic, zoològic, botànic... a conèixer els rius i les rieres, els espais de regadiu –Viladordis, el Poal– i els de secà de tota la vida... L'Anella Verda no és tan sols Manresa sinó tota la part periurbana del Pla de Bages, el territori que hi ha as marges, als límits, allò que no es veu però que et permet sortir de la ciutat i posar-te a caminar.

Què eren els espais als quals es refereix abans que en diguéssim Anella Verda?
Era el que coneixíem com el rodal, indrets no urbanitzats que hi havia entre Manresa i els espais agrícoles, els naturals... La gent, abans, anava al rodal, era un ter-ritori conegut. A partir d'un cert moment, se li comença a donar l'esquena. Però no només aquí, això va passar a tot arreu perquè les ciutats van creixent.

Parlem de fa molt temps?
Quan jo vaig arribar a Manresa, fa divuit anys, es vivia el boom de la construcció. I on es construeix? A la perifèria. Recordo la zona de La Salle, del Pius... no hi havia res i s'hi va anar edificant. Amb la crisi, això es va aturar.

Diu que és un fenomen general, no només de Manresa?
En llocs com Sabadell i Terrassa va ser un campi qui pugui, a Manresa també va passar però no tant. Venia gent de Barcelona cap aquí a viure, però això amb la crisi es va frenar. Les ciutats envelleixen pel centre, com els arbres, i es renoven per la perifèria. Això fa que per arribar als espais exteriors tot siguin pegues i no puguis arribar-hi a peu o en bicicleta.

La realitat és la que és: conèixer-la, però, ha generat una presa de consciència de la necessitat de transformar-la?
Des de fa uns anys, a l'Ajuntament de Manresa són conscients que hi ha un entorn que cal revaloritzar, i s'ha fet molta feina.

Com ara quina?
Per exemple, el disseny d'itineraris, que estan indicats i es poden resseguir. També hi ha la feina que s'ha fet a la torre Lluvià, malgrat que encara en queda per fer. I hi ha entitats i centres que fan activitats, com les que es porten a terme a l'Agulla, a la Casa de la Culla, ... En el cas de Meandre, duem a terme una tasca de divulgació des de fa cinc o sis anys, i organitzem altres propostes com són les caminades nòrdiques i la interpretació de contes a les fonts que permeten donar a conèixer els espais de l'Anella Verda. Tot va confluint: el Parc de la Sèquia, el Museu de la Tècnica, el Geoparc... Quan dius Anella Verda, la gent sap de què estàs parlant.

Senyal que se'n fa ús.
A vegades la gent ens pregunta quant es triga a fer-la caminant. Jo els dic que depèn. Hi ha un perímetre més proper de 16 quilometres, però pots anar més lluny i arribar als 40 quilòmetres. L'Anella Verda no és tant un recorregut com unes taques a l'entorn de la ciutat.

Un concepte una mica ambigu. Això vol dir que no és gaire clar on són els límits?
Bé, en el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal es defineixen aquestes taques com uns espais concrets. Meandre vam demanar que es donés a l'Anella Verda la protecció de Parc Natural Municipal, però no ho vam aconseguir. No obstant això, els ajuntaments de la zona són receptius quan hi anem a parlar.

Quins són els propers passos que s'han de fer?
D'entrada, acabar la torre Lluvià, és un espai al qual s'ha de donar molta vida. Dins hi ha una exposició sobre l'Anella Verda i una altra de dedicada als productes de proximitat, especialment el vi. Però encara hi ha espais interiors que s'han d'acabar d'arranjar. I cal potenciar l'entorn, el pati... La torre Lluvià ha de ser un centre d'interpretació de l'Anella Verda o dels espais periurbans. Un altre tema pendent és l'ampliació del parc de l'Agulla.

Se n'han de treure les tanques?
Els espais periurbans acostumen a tenir un problema: no estan endreçats. L'ampliació de l'Agulla no és tant una qüestió de tirar a terra les tanques sinó d'endreçar espais com ara la falca que hi ha anant cap a Sant Fruitós, així com també la zona a l'entorn del Centre Tecnològic, que està basatant deixada. Posar-hi arbres, bancs, fer camins, marcar-los... Així, també aconsegueixes descongestionar el parc, fer que la gent es mogui per altres llocs.

Quins són els seus racons preferits de l'Anella Verda?
M'agrada la riera de Rajadell, sobretot des del Suanya fins al gorg Blau, especialment a la tardor. També, el Collbaix com a mirador. I la riera de Guardiola, que és molt poc coneguda per la gent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema