mort a les cunetes

? Direcció: David Pintó. Intèrpret: Joan Valentí. Basat especialment en el llibre Mort a les cunetes (1939) d'Albert Fàbrega; també de Diari d'un emboscat, de Jaume Ollé; dels relats del castellolienc Pere Guixà i de l'article La capsa de fusta, de l'igualadí Toni Cortès. Lloc: Teatre del Foment Cultural de Súria. Diumenge, 22 d'abril.

Amb adaptació i direcció del manresà David Pintó i interpretat per l'actor igualadí Joan Valentí, passava diumenge per l'escenari del Foment Cultural de Súria Mort a les cunetes, un espectacle basat en diferents relats, diaris i articles, però especialment en el llibre del mateix títol del surienc Albert Fàbrega.

El 9 de febrer del 1939, vuit republicans, civils -Joan Badia, Amadeu Caserres, Jaume Claret, Lluís Fàbrega, Camil Pujol, Maurici Sivila, Josep Talleda i Juli Zegri-, van ser trets de la presó de Manresa. Tots, de Súria i Valls de Torroella, van ser assassinats al camí a can Massana per la Guàrdia Civil. Un novè home, Josep Nin, es va donar a la fuga i va esdevenir el testimoni directe dels fets recollits al llibre de Fàbrega. Mort a les cunetes narra altres casos d'executats i desapareguts durant la guerra civil. I malgrat el desenvolupament similar, cadascun d'ells parla d'homes i dones que per defensar les seves idees van ser assassinats o van patir vexacions. L'espectacle incideix, per tant, en aquest necessari procés de recuperació de la memòria històrica que denuncia i dóna a conèixer protagonistes oblidats per la història.

Diferents veus i personatges nar-ren els fets ocorreguts la nit del 9 de febrer a can Massana i fan de Mort a les cunetes un muntatge colpidor (inexplicables rialles en algun passatge de la peça per part del públic), un relat clar malgrat els eterns interrogants dels perquès de la manca de justícia i de les atrocitats comeses en l'abús de poder. La feina de Joan Valentí és encertat i curós. Diferencia els multiples personatges i en destaca l'aportació del testimoni. En finalitzar l'obra, el president de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Joaquim Aloy, va moderar un interessant fòrum amb la presència de l'equip del muntatge.