Seclusions és una exposició que agafa el nom d'una de les seves tres parts. Però, «vist en perspectiva, tot té molt a veure, ja que tots els quadres destil·len una mirada trista, bucòlica, molt personal». L'artista solsoní Aleix Albareda assumeix que està en «una etapa melancòlica» que fa que un paisatge del Solsonès dialogui amb el retrat d'una figura de marbre, en la mostra que s'inaugura avui (19 h) a la sala Gris de Solsona i que es podrà veure fins al 3 de juny, els caps de setmana i els festius.

D'una banda, Albareda mostra la sèrie Seclusions, del 2017, formada per paisatges aïllats del Solsonès, «melancòlics i, fins i tot, dramàtics». Hi predominen els arbres, «que poden ser d'un lloc concret, i el fons inventat». Un exemple és Marró_és_ell_a Pinell, un acrílic de sobretaula (62x26 cm), que mostra el gust pel joc amb els títols del pintor, actor i director de teatre, ja que amaga una «rosella». Aquesta sèrie té quadres de grans i mitjans formats.

Albareda també exposa una sèrie d'una tirada molt curta, formada per només sis quadres de petit format creats enguany. Es tracta de BCN wet·s, de paisatges de car-rers de Barcelona sota la pluja. I, finalment, la sèrie que està creant actualment, titulada URC·S. Són retrats de petit format de personatges, que, com indica el nom de la sèrie, són «altius i arrogants, però buits, com figures en pedra i marbre, sense cor, tristos, reclosos rere les cortines», exposa l'artista, que afegeix que «no són ningú en concret, sinó que agafes un nas o uns ulls d'un o altre i vas creant, segons la inspiració».

Comença dos quadres alhora

A més, per les característiques de la sala Gris, el solsoní ha 'convidat' altres dues col·leccions a l'exposició. Es tracta de REMU-U, sis vaques que va pintar fa uns anys per a una sèrie i que fins ara no havia mostrat, i de set petites teles que anomena els RARS, perquè «són URC que no han esdevingut, han quedat cares molt estranyes».

L'artista solsoní explica que sempre comença dos quadres alhora per poder anar fent provatures, «el pla A i el pla B es retroalimenten, un és el meu subconsient, en el qual provo una barreja de colors, i vaig basculant d'un costat a l'altre. A vegades surten els dos i altres cops no. Per això moltes pintures van per parelles, tenen un estil semblant perquè estan parides alhora». Els quadres que acaba, tant els que el safisfan més com els que menys, els va tenint exposats al taller perquè, «segons l'estat d'ànim, veus quins van millorant, o sigui quins es tornen vi i quins es tornen vinagre».

«Pinto quatre vegades més»

Des de fa cinc anys, Albareda dedica més temps a pintar que a actuar. «Quan tenia molta feina d'actor, potser feia una exposició cada dos anys, amb entre 20 i 27 quadres, i ara pinto quatre vegades més, potser doblo aquesta quantitat». No ha estat una transició buscada, sinó que «és el que hi ha», i també el condiciona el fet d'estar establert a Solsona i ser pare a l'hora d'acceptar segons quins papers en sales petites.

Si l'any passat per aquestes dates tenia una exposició a Barcelona, ara torna a mostrar la seva obra a Solsona. «Reconec que a casa funciona més bé la venda. També pels preus del lloguer de la sala. I cal tenir en compte d'oferir formats petits, que són més fàcils de col·locar, i que es poden posar recolzats, sense haver-los de penjar», apunta. Tot i així, la seva sala d'exposicions oberta «les 24 hores dels 365 dies de l'any» és el seu blog: albareda.blogspot.com. I remarca que «no he tocat preus des del 2007. Són onze anys. La cosa està fotuda».