Mentre fora queia un xàfec de mil dimonis l'Auditori Agustí Soler i Mas s'omplia de música, emoció, orgull i complicitats. Ahir al migdia el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (Clam) va lliurar el XV Premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat al projecte Vozes, de la Fundació privada Vozes, que forma musicalment i de forma gratuïta infants en risc d'exclusió social. Ja de ben petits els ensenya cant coral i després els deixa triar un instrument, cedit, que s'han de comprometre a cuidar com si fos seu. Els nens més desfavorits dels barris de Sant Andreu, Sant Martí i Nou Barris de Barcelona aprenen, així, a crear música. I ho fan fenomenalment.

L'encarregat de donar el tret de sortida a l'acte va ser el músic i compositor Llibert Fortuny, que va baixar les escales de l'auditori mentre tocava una peça de jazz amb el seu saxòfon. Els joves de Vozes que van participar en l'acte van ser una setantena -de l'Orquestra Corelli i l'Orquestra Simfònica Vozes- dels més de 500 que reben formació musical en aquest projecte. I l'objectiu és arribar a acollir-ne fins a mil en un breu període de temps. La seva actuació va tenir lloc a la part final de la gala, però val la pena no deixar-la per al final del text perquè va ser d'una exquisidesa excepcional.

Els setanta nois van sortir a l'escenari, davant d'un nombrós públic -entre el qual hi havia els alcaldes de Manresa i Navarcles, Valentí Junyent i Llorenç Ferrer-, van agafar els seus instruments i van delectar els oients amb tres peces clàssiques: Andante 7a Sinfonia de Beethoven, Una noche en el Monte Pelado i Farandole de la Suite la Arlesiana de Bizet. De ben segur que no era jo l'única amb pell de gallina després de veure el talent que poden tenir els infants, tots, si se'ls faciliten els recursos per fer-ho i, el més important, se'ls ensenya a confiar en ells mateixos i a lluitar pel que somien.

Els va dirigir Régulo Sarmiento en les dues primeres peces i Pablo González en la darrera. González és director artístic i fundador de Vozes. Abans de l'actuació, González i Susana Serrano, gerent de la Fundació Vozes, van rebre el premi Casaldàliga de la mà de la periodista Mònica Terribas. La comunicadora va assegurar que «vivim temps complicats, on cavalquen les incerteses, però amb la força de la gent tirarem endavant». La periodista va lloar la incansable tasca del bisbe de Balsareny, «a qui vaig tenir el plaer de conèixer i que va ser la persona que més m'ha fet creure en Déu», i va afegir: «Tenim a tocar moltes persones que pateixen, i el que hem de fer és el que feia el pare Pere, escoltar per desarmar la injustícia». Terribas es va mostrar molt il·lusionada de poder lliurar el guardó a Vozes, un projecte que «utilitza la música com a antídot contra la desigualtat», va dir, i va explicar que sempre ha estat molt lligada a la música gràcies als seus germans. Va cloure la seva intervenció amb un agraïment al Clam: «Feu una feina imprescindible en un moment com aquest, de roses amb espines».

L'acte, conduït per la periodista bagenca Mar Poyato, va tenir un altre moment de llagrimeta, : «És tan forta la sensació quan arribes a un barri i veus la necessitat que hi ha d'estar en contacte amb la bellesa... L'altre dia em va trucar una nena per dir-me que se li acabava de morir la mare i que creia que no podria ser al concert d'avui. Lamentablement situacions així et fan veure que estem fent les coses bé, perquè som importants per als nanos», va dir González.