Rocafort havia estat un poble envoltat de vinyes, però la fil·loxera va provocar-ne el declivi i molta gent en va marxar, abandonant les cases. Fa una desena d'anys només hi havia una desena de veïns que hi vivien durant tot l'any. Ara en són més d'una cinquantena, «molta gent jove amb canalla» que, provinent de Manresa o Sabadell, s'hi han comprat la casa. I, a l'estiu, amb les segones residències, la població es multiplica i supera les 200 persones.
Els autòctons recorden com era el poble abans dels canvis urbanístics que han comportat la restauració i construcció de noves cases, i ahir ho van descobrir tots els veïns, i també alguns visitants forans, gràcies a l'exposició de fotografies de façanes, dels anys 20 als anys 70, que va organitzar la nova entitat Rocafort: Patrimoni i documentació, dedicada a recuperar, conservar i estudiar el patrimoni local.
Les tretze fotografies es van exhibir ahir, coincidint amb els actes de festa major, just a l'indret on havien estat fetes en el seu moment. Per exemple, la de cal Mariano, a la plaça Gran, està datada del 2 d'abril del 1932, i hi surt un dels personatges destacats de Rocafort, Nònit Nonito Puig, que va ser dirigent de la Unió de Rabassaires de Manresa i va haver de marxar a l'exili. Joan Torruella, un dels impulsors de la nova entitat, destaca que les façanes de Rocafort, «amb les seves porxades amb escales per poder entrar les portadores amb raïm a les tines, ens diuen que aquesta era una terra de vi». Ell és qui s'ha encarregat de catalogar totes les cases de Rocafort amb el nom «més antic que se sap», des de cal Panxó fins a ca la Sila, i per un document d'un antic veí que conserven saben la quantitat de vi que es feia a cadascuna.
Replantejar l'urbanisme
«Les façanes ens indiquen com vivia la gent i també ens permeten saber d'on venim urbanísticament i replantejar-nos cap on volem anar», destaca Torruella, ja que un dels objectius de l'entitat és que el poble «no perdi les característiques que té». Les antigues cases de les fotografies -que s'han ampliat des de dimensions tan petites com una de 6 per 9 centímetres- llueixen ara rehabilitades, però hi ha noves construccions que desentonen en aquest petit poble rural. Les imatges antigues, que han recopilat dels veïns, mostren, per exemple, com s'ha conservat el forn que es veu a la façana de cal Xacó, que va ser un antic hospici, situat al car-rer Major. També que, malgrat els canvis a l'església, que va tenir nombrosos desperfectes durant la guerra civil, s'hi manté, a més del rellotge de sol, el petit rellotge al costat de la porta, que marca les hores de missa.
I la iniciativa, la primera que fa públicament l'entitat Rocafort: Patrimoni i documentació, va despertar l'interès dels veïns que, amb un plànol a la mà, ahir al migdia van sortir a fer el recorregut. De tota manera, la majoria de comentaris eren per les poques persones que hi surten, per veure si se'ls podia posar nom. Va despertar curiositat el grup de persones que surt davant de cal Pregona i ca l'Andreu, sobretot perquè hi ha una dona que porta pantalons. I va resultar que familiars de Nonito Puig, vinguts expressament des de Sabadell, hi van reconèixer els seus avantpassats i van datar la fotografia cap als anys 30. Pere Massanés, un altre dels fundadors de l'associació, destaca que l'acte ha aconseguit el seu objectiu inicial de «generar interès als veïns, perquè avui molts ens han ofert fotografies que tenen a casa seva».
Rocafort: Patrimoni i documentació és una entitat «oberta a tothom qui vulgui, volem que la gent col·labori. Ens preocupava que quan un veí es moria es perdia molta informació, i tampoc ningú es cuidava d'endreçar-la», afirma Massanés. A banda de documentació gràfica, «que és la més vistosa», també recuperen documents escrits i orals: «tenim més de 50 hores de gravació de la vida de veïns». I també s'ha ocupat del castell i les tombes medievals: «és una part sensible i s'estava deteriorant».
