El Festival Internacional de Cinema Social a Catalunya fa honor a la seva filosofia premiant dues històries de denúncia. Es tracta del documental britànic Sidney & Friends, dirigit per Tristan Aitchison, i el curt italià La Giornata, dirigit per Pippo Mezzapesa. Les dues obres aconsegueixen fer obrir els ulls a l'espectador.

De fet, el director del festival, Serafí Vallecillos, destaca l'alt nivell de professionalitat del certamen, però alhora lamenta que l'afluència d'un públic més nombrós a les activitats és una assignatura pendent. Tot i així, enguany s'ha arribat a 2.800 espectadors i resulta un augment respecte de l'any passat. Però el director afirma que procurarà escoltar el que demana el públic per omplir més les sales.

Durant l'acte de cloenda, els premiats van poder dirigir unes paraules al públic. La majoria són de fora de Catalunya i van enviar vídeos d'agraïment. Però el britànic Tristan Aitchison va assistir a la cita i va compartir la seva història amb Regió7. El seu documental retrata la vida real d'un jove intersexual de Kenya que ha de lluitar contra la incomprensió de la seva família, que el vol matar perquè pensa que està posseït pel dimoni. Tot i així, el jove troba en un grup d'amics transgèneres l'autoestima, l'amor i un sentit a la vida.

«Vaig viatjar a Kenya per visitar la meva germana però no m'imaginava que em trobaria amb aquesta història. Tot va ser fruit de la casualitat», va explicar el premiat. Mentre s'emocionava, va comentar que va trobar una persona intersexual que se sentia incompresa i no tenia veu. «Tenia una càmera, un micròfon i molta curiositat per conèixer aquella història», va recordar Aitchison. Assegura que va trigar gairebé quatre anys a acabar el documental, perquè no tenia ajuts econòmics. «Però ha valgut la pena perquè ara el jove ha rebut un raig de llum d'esperança i no se sent tan sol», va afirmar el cineasta.

Els altres llargmetratges premiats són The Last Supper, de Florian Frerichs, i Nosotros, de Felipe Vara. En aquest últim cas el premi el va concedir el públic. En la categoria de curtmetratges, a banda de l'esmentat La Giornata, van ser premiats Primeros días, de Luis E. Pérez, i El vestido, de Javier Marco.

Els directors dels curtmetratges van afirmar que les seves obres no solen estar gaire valorades i els festivals són una plataforma per donar a conèixer la seva feina. De fet, Serafí Vallecillos va recalcar que hi ha curts extraordinaris que no es veuen a les sales de cinema comercial, i «és una llàstima».

El director va considerar que s'ha de tenir en compte que el cinema és un negoci, però «no s'hauria de perdre de vista la voluntat de fer obrir els ulls als espectadors a través de temes socials de denúncia». Tot i així, va afirmar que el tipus de cinema del Clam no atrau un públic majoritari.