L'Ajuntament de Puig-reig sol·licitarà al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya entrar en el programa de les conegudes llambordes Stolpersteine, que consisteix que l'artista alemany Gunter Demnig col·loca en un lloc visible del poble una llamborda amb el nom de cada persona deportada als camps d'extermini nazi, amb el dia d'alliberament o mort. Aquesta és la proposta que l'equip de govern d'ERC traslladarà al ple d'aquesta nit i que espera que s'aprovi.

A la Catalunya Central ja s'han posat diferents llambordes en municipis com Navàs (que fou el primer de l'Estat espanyol), Súria i Manresa, entre d'altres. Tanmateix al Berguedà encara no se n'ha posat cap, i per tant les de Puig-reig serien les primeres. De fet, el regidor de Cultura, Jesús Subirats, ha explicat a Regió7 que Puig-reig és el municipi del Berguedà que va tenir més persones als camps de concentració alemanys d'acord amb la documentació consultada. Van ser 12 en total, al camp de Mauthausen i Gusen. D'aquestes, 8 van morir-hi.

El regidor de Cultura ha explicat que es tracta d'una iniciativa per a la recuperació de la memòria històrica. «Ja fa temps que hi anem al darrere. L'any passat vam sol·licitar-ho però no vam poder entrar al programa perquè hi havia massa peticions». Aquesta vegada «sembla que ens ho han de concedir. I es posarien el gener del 2019». Jesús Subirats ha explicat que s'ha fet una investigació en primer lloc per saber quants veïns del poble havien estat empresonats. I posteriorment per saber si hi havia familiars vius. Subirats ha indicat que s'han trobat dos fills de dues persones que van morir al camp d'extermini esmentat. Són persones grans que superen els 80 anys. Ara s'està completant la recerca. «Sabem que hi ha altres descendents de més llunyania però els hem de buscar». L'objectiu és posar les plaques davant de les cases on vivien. Tanmateix, Jesús Subirats indica que «si no es troben els descendents de tots ells, les llambordes corresponents es posarien a la plaça de la Creu per donar-los visibilitat».

A banda de posar les plaques, el consistori té previst organitzar exposicions i xerrades al voltant de la història de les persones que van acabar en camps d'extermini nazi. «Aquesta iniciativa la volem fer per recuperar la memòria històrica. És estrany que aquest acte no s'hagués fet encara perquè som el municipi del Berguedà amb més persones deportades. Volem fer pedagogia», assegura Jesús Subirats, que afegeix que «és el que pertoca fer a l'Ajuntament». El regidor de Cultura ha exposat que també se saldarà una assignatura pendent.