Incorporar més contemporaneïtat entesa en un sentit ampli («la música barroca és tremendament contemporània»); prioritzar els cossos estables, començant per l'orquestra i continuant pel cor; revisar el servei educatiu del teatre i fer del Liceu un equipament obert que «dialogui amb tothom» i sigui «permeable». El nou director general del Gran Teatre del Liceu, el manresà Valentí Oviedo, va fer ahir la seva primera compareixença pública després d'assumir el càrrec i amb una declaració d'intencions: «El Liceu ha de ser un far i no un mausoleu».

En la presentació, que es va fer a la sala Mestres Cabanes, «una sala d'assaig on els músics improvisen, proven, s'equivoquen i corregeixen», Oviedo va explicar que el primer que ha fet ha estat «escoltar les 325 persones que formen part del Liceu» per conèixer l'evolució del teatre. D'aquests contactes, el nou director general ha detectat «il·lusió, entusiasme, empenta i orgull, i això facilita molt les coses», remarcava el manresà.

Oviedo ha fixat com a prioritat d'acció els cossos estables, orquestra i cor, perquè «a partir d'aquí es construirà el prestigi de la institució i a més el Liceu té l'orquestra degana d'Espanya».

La intenció del flamant director general és que el Liceu «s'impregni dels atributs que ja té Barcelona en el món, una ciutat que és capaç de ser wagneriana i al mateix temps seguir el bel canto, contemporània i barroca». Per a Oviedo, un referent del nou esperit que vol impulsar en el Liceu és «la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, capaç de combinar tradició i modernitat», amb l'objectiu de «projectar el Liceu al món» i aconseguir que sigui un teatre que aculli les grans veus i les grans orquestres. Sense oblidar creadors locals i contemporanis en una aposta en la qual treballa amb la directora artística, Christina Scheppelmann. I és que, com va subratllar Oviedo, la contemporaneïtat s'ha de d'entendre «des del punt de vista global del segle XXI. La posada en escena d'òperes de Mozart poden arribar a ser molt contemporànies».

Servei educatiu

Encara que no ha pogut ser gaire concret -amb prou feines porta una setmana en el càrrec-, el nou director general va apuntar diverses idees que il·lustren les seves ambicions. I una d'elles es va dirigir cap al servei educatiu que, va precisar, «no ha d'estar enfocat únicament als nens» per tal de «regenerar públics». Per al manres, s'adrecin a qui s'adrecin, han de tenir la «mateixa qualitat». Per renovar el projecte educatiu del Liceu, Oviedo va parlar de la necessitat de crear equips pluridisciplinaris amb pedagogs i musicòlegs. En aquesta línia d'ampliar públics, el manresà va esmentar la possibilitat de recuperar un vell projecte de temps del director Josep Caminal, l'anomenada «òpera oberta» per a universitaris, que podien convalidar crèdits per l'assistència a les òperes.

Més acció cultural que política

Oviedo va explicar que va deixar l'Ajuntament de Barcelona perquè «m'identifico més amb l'acció cultural que amb la política cultural» i es va confessar «un apassionat de la música i de l'òpera». Sobre el pressupost del Liceu, que actualment ascendeix a 46 milions d'euros, Oviedo creu que «caldria arrodonir cap amunt, però aquest increment hauríem d'aconseguir-lo nosaltres», i sempre «mantenint el rigor pressupostari de Roger Guasch», una opció necessària per «continuar fent nous projectes». La celebració l'any vinent del 20è aniversari de la reconstrucció del Liceu serà, segons Oviedo, una oportunitat per a comptar amb majors recursos: «Hi haurà més projecte i això requerirà més pressupost i això ho farem amb recursos propis».

La major part d'aquests recursos s'orientaran a l'activitat artística i en aquest punt va assegurar que «l'orquestra simfònica serà la primera prioritat». Oviedo va explicar que ja ha pogut parlar amb el mestre puig-reigenc Josep Pons, director musical de la institució, per «determinar les posicions que s'han de reforçar». Posteriorment tocarà centrar els esforços en la millora del cor.

Quant als abonaments, el nou director general va afirmar que bona part dels abonats se sent «còmode» amb l'actual sistema d'abonaments. Tot i això, es va mostrar convençut que es poden estudiar noves fórmules per saber captar a aquell públic que no vol un compromís amb 11 òperes concretes, en relació als abonaments tradicionals. I ha posat com exemple Netflix: «S'ha de ser creatiu». En els abonaments, també.

De salvar a gaudir

En la presentació d'ahir, el president del patronat del Liceu, Salvador Alemany, es va felicitar perquè «el teatre ha passat d'un sentiment de 'salvem el Liceu', a 'gaudim del Liceu' i a caminar cap a l'excel·lència», un recorregut que necessita de «l'ambició i de l'autoestima de tot l'equip de l'òpera». Segons Alemany, Valentí Oviedo incorpora al Liceu «l'ambició, el coneixement i l'experiència combinada amb la joventut».