Noves aportacions a la secció oficial del festival de Canes d'enguany, que molts ja elconsideren un dels millorsde les últimes dècades. I la darrera cinta en secció oficial només fa que ratificar aquest diagnòstic. Cremant ( Burning) és el nou film del sud-coreà Lee Chang-dong, el qual portava vuit anys sense estrenar res, just des que va presentar a Canes la seva valorada Poetry. Ara ha adaptat una història del brillant Haruki Murakami que encaixa a la perfecció amb la seva manera preciosista i estra-nya d'entendre la realitat.

Burning exposa com un aprenent d'escriptor barreja la gelosia per la seva xicota amb l'atenció creixent que dedica a un home a qui li agrada cremar propietats alienes per distreure's. Tot plegat acaba derivant cap a una poderosa reflexió sobre la lluita de classes i al poder inexorable de les idees obsessives per acabar-se culminant d'una manera o altra. Aquest film, que parteix d'un to romàntic, distès, proper a Annie Hall, acaba amb una sobrietat formal i amb un poder metafòric digne de Tarkovsky. Només per aquesta brutal evolució, ja present en el surrealisme de Murakami, el jurat hauria d'estar atent a la singularitat del film, rebut per la crítica amb les millors valoracions del que portem de festival.

En paral·lel, en la secció oficial, però fora de competició, hem trobat Whitney, documental sobre la diva del pop que ha dirigit Kevin MacDonald molt en la línea d' Amy, que també es va presentar a Canes i després va atorgar un Oscar al llegat de la Winehouse. El paral·lelisme no és gratuït perquè tots dos són dos relats biogràfics en què descobrim les llums i, sobretot -i sorprenentment-, les ombres. Whitney té el potencial de convertir la Houston de nou en un fenomen musical de moda a escala mundial, alhora que exposa fets desconeguts fins avui, com la proximitat a la droga i la corrupció de la seva família o la situació d'abusos sexuals infantils que van portar la cantant i actriu a viure una maduresa al límit del desastre. Resultarà impossible no emocionar-se a qui hagi empatitzat amb la seva música. És a dir, a pràcticament tothom.