històriES d'instanbul, a contrapeu

? Direcció: Joan Arqué Solà. Intèrprets: Mercè Arànega, Francesc Ferrer, Jordi Figueras, Elena Fortuny, Carles Gilabert i Magda Puig / Aida Oset. Autora: Yasim Ozsoy. Dramatúrgia: Carles Batlle. Teatre Lliure de Gràcia. Carrer Montseny, 47. Barcelona. Fins al 3 de juny. De dimarts a divendres, a les 20.30 h; dissabte, a les 19 h; diumenge, a les 18 h. Durada: 1.20 h. Entrades: 26,50 euros. Consulteu altres tarifes a www.teatrelliure.cat. Xarxes socials: #HistoriesdIstanbul. Espectacle inclòs en la Mostra de Teatre Inclusiu NOSaltres.

El Nobel de literatura turc Orhan Pamuk escriu en una de les seves obres més cèlebres, Istanbul. Ciutat i records, que s'ha passat tota la vida combatent la melanconia causada al seu país per l'esfondrament de l'imperi otomà «o, com tots els habitants d'Istanbul, assumint-la com a pròpia». De melanconia -i d'amargor, de lluita i de revolta- s'amara el muntatge Històries d'Istanbul, a contrapeu, que fa estada al Lliure de Gràcia després d'estrenar-se en el Festival Grec de l'estiu passat. Un muntatge amb tres bagencs en el repartiment -Magda Puig, Jordi Figueras i Carles Gilabert- que beu de la idiosincràsia de la Turquia del segle XXI per expressar a través de diverses tensions -tradició vs modernitat?- el pols d'un país que cerca la seva identitat sota el lideratge d'un cabdill autoritari i el record d'un cop d'estat recent i traumàtic.

La dramaturga Yesim Ozsoy és l'autora d'un text que, seguint el ritme de la música clàssica turca de l'etapa otomana conegut com a aksak, es desenvolupa a partir d'un seguit d'històries i personatges aparentment desconnectats els uns dels altres. L'aksak és una cadència trencada, que es manifesta a contrapeu, i així es van presentant les situacions davant de l'espectador. Dotze personatges i mitja dotzena d'actors escenifiquen la vida quotidiana d'una ciutat frontissa, una urbs mil·lenària entre continents, cultures i civilitzacions sobre la qual pesa un passat de grandesa imperial.

L'existència és conflicte: entre religiositat i laïcitat, entre l'ahir i l'avui, entre el costum i el canvi. De tot això parla Històries d'Istanbul, però també de feminisme, d'expectatives, del dilema de quedar-se i plantar cara o emigrar. De ruptures generacionals, d'odi i amor cap a la pàtria. Contradiccions que s'expressen sobre la fusta del teatre gracienc a partir de relats fragmentats i esbossos de biografies que transiten entre la incertesa de les coses que s'acaben per sempre i la seguretat de no tenir xarxa sota els peus.

Jordi Figueras, Carles Gilabert i Magda Puig (que es reparteix les funcions amb Aida Oset) -comparteixen escena amb Mercè Arànega, Francesc Ferrer i Elena Fortuny, sota la direcció de Joan Arqué Solà- exhibeixen la solvència a la qual ens tenen acostumats. Especialment demolidor és el personatge d'una jove rebel que interpreta Puig, el taxista i el pare que supervisa inquisitorialment els bons hàbits cívics de la ciutadania que interpreta Figueras i el patriarca intolerant i masclista de Gilabert. Són tots ells individus que carreguen a les espatlles el fat insuportable d'un horitzó dispers.

Històries d'Istanbul representa una tragèdia dels nostres dies: la d'una ciutadania que no entén quin lloc ocupa en una societat controlada, asfixiant, convulsa i desconcertant. Dos personatges simbolitzen les dialèctiques esmentades: una professora d'història que perd la feina després del cop d'estat autopromogut per Erdogan saldat amb una repressió massiva, i el seu brillant alumne que no veu més sortida vital que l'exili voluntari. Dues mirades divergents i complementàries per intentar entendre què hi ha al darrere d'un carreró sense sortida.