Maria Callas (1923-1977), nascuda a Nova York però amb arrels gregues, no és només un dels monstres sagrats de la història de l'òpera, sinó també una de les icones del segle XX. La seva trajectòria artística i personal va estar sempre envoltada d'una aura tràgica que es va potenciar amb la seva prematura mort.

Tom Volf, actor i productor, ha debutat com a realitzador amb un documental que ens apropa a aquesta figura llegendària amb un trencaclosques que pretén (i aconsegueix) proporcionar-nos una visió polièdrica i equànime, sense caure ni en la hagiografia ni en el retrat desmitificador. Maria by Callas teixeix un puzle apassionant i complet que fusiona brillantment material d'arxiu (parcialment desconegut) i una selecció de les seves cartes (adreçades a personalitats cabdals a la seva vida, com el seu marit, Onassis i la seva profesora de cant) llegides per Fanny Ardant, l'actriu que la va encarnar precisament a Callas Forever. Una entrevista televisiva inèdita (enregistrada tres anys abans de la seva mort) i tot un seguit de pel·lícules casolanes en súper-8 (en què apareixen homes fonamentals a la seva vida, com el gran Pier Paolo Pasolini) vertebren un estudi calidoscòpic que aprofundeix sobretot en el vessant més íntim.

La pel·lícula sap copsar la grandesa (feblesa) humana que s'amagava darrere de la façana cridanera (i irremeiablement controvertida) del mite. Una aportació substancial per conèixer (i comprendre) millor una personalitat que va transcendir l'univers estrictament artístic i que va assolir una dimensió social aclaparadora. No cal ser ni amant del bel canto ni admirador de la Callas per poder gaudir totalment d'un muntatge impecable i absorbent que prescindeix intel·ligent de tot allò superflu i es concentra en el veritablement essencial. Un document biogràfic oportunament interior i completament allunyat de les convencions més acomodatícies.

França, 2017. Documental. 113 minuts. Direcció: Tom Volf. Música: Jean-Guy Veran . Pantalles: Bages Centre (Manresa).