A l'artista manresana Lourdes Fisa (Corbera de Llobregat, 1964) sempre l'han preocupat tant el fons com la forma. El que hi ha darrere d'una exposició, l'argumentari, i el que hi ha davant, les obres que mostra al públic. Combinar -o jugar- amb els materials, les formes, les textures és la seva manera de fer descobertes en l'art. El camí és evolucionar, adaptar-se a l'entorn. I prova d'aquesta inquietud és Atlas, una mostra que es pot visitar fins al 10 de juny al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona. Fisa farà dues visites guiades aquest cap de setmana a Atlas: dissabte, a les 6 de la tarda i, diumenge, a les 12 del migdia.

El que havia estat un antic magatzem portuari i que el 2014 es va reobrir reconvertit en un centre cultural acull en els seus 900 metres quadrats l'exposició de Fisa, un total de 42 obres (algunes en format mosaic, com Mapa de sensacions, que integren vuit peces) en el que és la mostra de més gran format que l'artista ha fet mai a Catalunya. Fa més de dos anys que Fisa va començar a treballar-hi: «Ha estat un repte».

«Col·leccionar, endreçar, classificar, seleccionar, reunir coneixements diversos que responguin a un pla unitari». És un dels textos que l'artista manresana ha inclòs en una exposició i que resumeix el treball que hi ha darrere d' Atlas: «Recopilar» obres per fer-les «encaixar» i casar-les en un espai que mira al mar perquè «dialoguin entre elles i amb l'entorn». Ho ha fet amb obres de nova creació (les més grans de 221x230 cm), i amb obres de fa anys que convivien amb ella al seu estudi i que ha transformat. Es tracta, diu, d'oferir una «nova mirada» lligada amb el pas del temps i en un nou espai. Una mostra que és «la meva col·lecció de mapes imaginaris on els límits es dissolen en permanent estat de mutació».

Fisa ha experimentat aquest cop amb materials nous per a ella, com l'alumini (combinat amb quadres pintats) i ha mantingut el collage com a segell identitari: textures, capes afegides... No ha oblidat la fusta, el gravat sobre paper -que fa anys que investiga- i el gravat sobre vidre per copsar les transparències i els canvis de llum en un espai que ha volgut mantenir «diàfan». Com l'aigua. Precisament, algunes d'aquestes peces treballades en vidre i gravades a l'àcid es converteixen en obres escultòriques amb suport de ferro. Peces que, subratlla, podrien ser una taula, en una iconografia molt arquitectònica.

Ella mateixa s'ha «comissariat» l'exposició i l'experiència , explica, «m'ha interessat molt, perquè la creació continua». Atlas s'obre amb uns vídeos que, diu, «posen en relació les obres que el públic pot veure en la mostra amb els seus anteriors treballs. Són Camins de descoberta (Lisboa), Utopia (Bilbao) i 18 inspiracions per minut (Loop Festival). I acaba amb Atlas, una peça de gran format «bastant blanca». Per què?. «Perquè tot està per fer».

Què percebrà el públic d' Atlas?. Per a l'artista, les lectures són múltiples. Ella busca relacionar-les amb la fluïdesa i amb l'harmonia. I amb el canvi. Mapes, línies, traços... Atlas es pot visitar de dimarts a diumenge, de 10 a 13 h i de 17 a 20; diumenges i festius, d'11 a 14 h.