El poeta Màrius Sampere (Barcelona, 1928) va morir ahir als 89 anys. Amb lligams afectius al Bages, concretament a Sallent, Sampere va ser durant molts anys membre del jurat del Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell. Hi anava amb el seu amic, el també desaparegut poeta sabadellenc Francesc Garriga, un altre dels noms indispensables de la poesia d'aquest país, ferventment reivindicat per joves poetes catalans en els seus últims anys. Sampere, una de les veus més potents de la poesia catalana, va ser multipremiat al llarg de la seva trajectòria, amb guardons com el Premi Carles Riba (1963, per L'home i el límit), el Crítica Serra d'Or (2001, per Subllum), el Nacional de Literatura (2003, per Les Imminències), el Lletra d'Or (2016, per L'esfera insomne) i la Creu de Sant Jordi (1999).

«La poesia no serveix per a res i serveix per a tot; pràcticament no serveix per a res, però intel·lectualment serveix per a molt», afirmava Sampere en una entrevista a l'ACN l'any 2010. De fet, els poemes de l'escriptor barceloní engloben un ampli ventall de conceptes que van des dels éssers humans i les seves emocions fins a les tragèdies, l'amor, el dolor i la mort. Les mostres de condol es van succeir ahir al llarg del dia. El president de la Generalitat, Quim Torra, un dels primers de lamentar el decés de l'escriptor, piulava: «'Dia de tristeses. Ha mort el poeta Màrius Sampere. El meu condol a la família i amics. I penso, ja de lluny, que la poesia és fer emmudir el llavi de la terra amb la paraula justa'». «Màrius Sampere, poeta immens, tendresa i foc, s'ha unit al silenci», comentava també a les xarxes socials el lingüista, director de la Institució Cultural del CIC i president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Carles Duarte.

Nascut el 28 de desembre del 1928 al barri del Guinardó de Barcelona, Sampere va ser un escriptor autodidacte i un àvid lector de poesia en diversos idiomes. Va cursar estudis superiors de música i fou director d'un dels grups de la nova cançó entre 1963 i 1976, pel qual va compondre lletres i cançons. La poesia, però, va ser la disciplina que el va fer reconegut, i ja amb el seu primer recull, L'home i el límit, va guanyar el premi Carles Riba l'any 1963, tot i que el llibre no sortiria publicat fins al 1968. Durant les quatre dècades següents, la seva producció és molt prolífica, i també ho són els reconeixements literaris, tot i que amb un cert retard.

El 2010, i als 81 anys, Màrius Sampere s'estrenava amb la seva primera novel·la, El gratacel. Quatre anys després, el juliol del 2014, el poeta va ser homenatjat a l'auditori de l'Arts Santa Mònica amb una lectura de les seves obres a càrrec d'admiradors, amics i deixebles. La selecció de poemes va ser a càrrec de l'escultor i amic personal Josep Maria Camí, i el crític literari Sam Abrams va lloar la figura de Sampere: «Ocupa inqüestionablement una butaca ben visible a la primera fila -dels poetes catalans- al costat de Pere Quart, Vinyoli o Brossa».