El 21è concert de Patum, Memorial Ricard Cuadra, va fer revifar, dissabte al vespre, les ànsies de Patum als més frisats de la festa berguedana que va portar unes 700 persones a la plaça de Sant Pere. L'absència de l'habitual director del concert, Sergi Cuenca, a causa de la producció d' El rey león a Madrid i altres projectes teatrals, musicals i operístics, va fer que fins a tres directors portessin la batuta del Memorial: «Com el Sergi, pocs», va dir l'organitzador Pep Moneo. Enguany, la formació col·laboradora de l'Escola Municipal de Música de Berga va ser la Big Band, amb la qual s'arribava a la setantena de músics.

La primera part del concert va ser liderada pel director de la banda del Memorial, Jesús Badia, i pel compositor de cinc peces d'aquest tram, Pepe Balasch, dirigint la Big Band. Després d'una peça de benvinguda, els músics es van aixecar, i un d'ells va mostrar una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics, que va ser acollida amb una gran ovació per part dels assistents en una plaça de Sant Pere ja guarnida amb multitud de llaços grocs als balcons. Com a curiositat, passats 2/4 d'11 de la nit, un bon grapat de petards i coets va trencar l'harmonia del concert. No era ningú que volia fer broma amb fuets de patum, eren aficionats del Reial Madrid celebrant la seva tretzena Copa d'Europa.

Tot i la tradició d'interpretar les peces patumaires més clàssiques a la segona meitat, sempre s'acostuma a buscar alguna novetat. Aquest any es van tocar algunes peces de l'arranjament de la música que va fer Fernando Cobeño, l'any 1911, escrits arran de l'audició d'uns enregistraments en uns cilindres de cera. L'objectiu era que la Banda del Batalló de Caçadors de Reus pogués tocar a la Patum, arran de les disputes entre Ajuntament i les formacions berguedanes La Constància i L'Harmonia Berguedana, que ni van tocar ni van cedir les partitures, cosa que va endarrerir l'inici de la festa. El músic berguedà Jordi Sabata ha trobat aquests arranjaments i va ser l'encarregat de dirigir bona part del segon tram del concert.

Moneo va aprofitar per ironitzar sobre aquest moment de la història en el qual Ajuntament i músics han discrepat sobre els preus que s'han de cobrar, que es manté actualment, entre altres tocs d'humor sobre els tics més berguedans i particulars.

En aquesta part es va fer «un salt de Patum sencer, com sempre, però aquest cop desordenat», apuntava l'encarregat. S'hi van poder escoltar les peces més habituals, algunes amb la sonoritat anterior a la renovació musical de Ricard Cuadra i, per fer palpable la diferència dels arranjaments trobats, es van interpretar dues versions d' El ball de l'àliga. Les darreres obres del concert de Patum de dissabte van ser dirigides per Badia, exceptuant-ne dues en què el director va demanar que prenguessin el seu lloc Sergi Cuenca i Robert Agustina. Com és habitual, el tram final i el concert el va cloure El Patumaire. La peça va desfermar el públic.