L'Ajuntament de Cardona ha iniciat una recerca per localitzar el nom de les persones vinculades amb el municipi que van ser víctimes del nazisme durant el període 1939-1945. L'estudi, que fins al moment ha permès identificar tres cardonins deportats, té com a objectiu la instal·lació a la localitat, el gener del 2019, de les cada cop més conegudes plaques Stolpersteine. Al Bages ja s'han instal·lat a Navàs i Palà de Torroella -que va ser la primera població de l'estat en incorporar-les, el 2015- i també a Manresa. Súria també té previst retre homenatge als seus deportats, el gener de l'any que ve.
El projecte europeu Stolpersteine, que en alemany vol dir "pedra que fa ensopegar", consisteix en la col·locació de llambordes commemoratives amb les dades identificatives de les víctimes, assassinades o supervivents, dels camps de treball, concentració i extermini nazis. Les plaques s´acostumen a instal·lar a terra, davant les cases on van viure o davant els edificis on van treballar abans de ser empresonades o forçades a fugir per raons polítiques. D´aquesta manera, quan els vianants passegen pel carrer, "ensopeguen simbòlicament amb la història", en paraules de Gunter Demnig, l´artista alemany que impulsa el projecte.
Fins el dia d'avui, la recerca -que dirigeix l'historiador surienc Jordi Algué- ha permès localitzar el nom de tres cardonins que van passar pels camps nazis. Es tracta de Ramon Gassó Socarrats, nascut a Cardona l'any 1915 i alliberat del camp de concentració de Gusen. De Filomeno González Carreño, nascut a Láujar de Andarax (Almeria) l´any 1899 i assassinat a Gusen el 26 de setembre de 1941. I d´Antonio Simón Carmona, nascut a Níjar (Almeria) l´any 1908 i assassinat a Gusen el 31 de desembre de 1941.
Procés obert
L´Ajuntament de Cardona ha obert un procés per recapitular el màxim d´informació sobre persones vinculades amb Cardona que van ser víctimes del nazisme. A la vegada, s'oferirà informació a qualsevol familiar que ho sol·liciti.
Per a rebre informació o per aportar-ne, cal enviar un correu electrònic a comunicacio@cardona.cat. També es poden dirigir a l'Ajuntament i demanar per Ester Barrera. Es poden aportar documents, fotografies o qualsevol altre tipus d'informació que pugui ajudar a completar un cens el més precís possible. En aquest sentit, la memòria oral també hi pot jugar un paper important. La recepció de documentació es pot realitzar fins al 15 de setembre.
El projecte ´Stolpersteine´
Les Stolpersteine volen ser un record personalitzat i permanent de les persones que van patir l´horror del nazisme. En el cas de l´Estat espanyol, es calcula que 9.300 republicans van ser deportats. La idea neix l´any 1993 i està impulsada per l´artista alemany Gunter Demnig. Actualment, ja s´han instal·lat 67.000 plaques en més d´una vintena de països europeus en un projecte que creix dia a dia i que en el cas català es realitza amb la col·laboració del Memorial Democràtic de la Generalitat.
