La vida de Laia Vicens i Xavier Tedó es va accelerar a partir del 2 d'octubre, quan un article a la pàgina web del diari Ara sobre l'operatiu que va permetre introduir les urnes a Catalunya i celebrar el referèndum d'autodeterminació es va convertir en la notícia digital més vista de la història del mitjà, amb 360.000 visites en les primeres 28 hores. Poc després, una trucada els va posar sobre l'avís de molta més informació i el resultat va ser el llibre Operació urnes (Columna, 2017), que ahir va rebre a Manresa el premi Josep Maria Planes d'investigacio periodística, concedit per la Fundació Independència i Progrés, i la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes.

«No hauríem imaginat mai que ens trucarien diverses editorials per fer un llibre, ni que estaríem tantes setmanes al capdamunt de les llistes, ni que Operació urnes seria el títol més venut en l'apartat de no ficció el dia de Sant Jordi», va explicar Xavier Tedó (Barcelona, 1977). Laia Vicens (Igualada, 1991) va afegir que «el premi ens arriba en un dia en el qual el diari on treballem ha rebut crítiques per la publiació de les fotos dels presos. I això m'ha fet recordar que nosaltres també vem ser criticats perquè ens deien que explicàvem massa coses, que podríem complicar la situació judicial de les persones preses. Però la missió dels periodistes és informar».

Dos accèssits de qualitat

L'acte de concessió del premi Planes va tenir lloc a l'Espai Òmnium de la capital bagenca amb la presència de mig centenar de persones. Si Operació urnes va merèixer la unanimitat del jurat, la qualitat dels treballs presentats va fer que es lliuressin dos accèssits, segons va explicar Joan Badia, secretari del grup que va decidir el nom dels guanyadors.

Dolors Altarriba va ser guardonada amb un d'aquests premis especials pel conjunt de reportatges que ha publicat -i continua fent-ho perquè el tema encara està obert- al bisetmanari El 9 Nou sobre la situació laboral irregular que es viu en el món dels escorxadors i el món de la indústria càrnica a la comarca d'Osona. «Estic molt contenta», va apuntar la recompensada, «perquè el premi pot ajudar a que es visibilitzi un tema que està soterrat».

L'altra distinció va ser per a Susanna Barranco, autora del documental Nues, que posa de manifest la precarietat de les treballadores del sexe. «Jo vinc del món del teatre i la crítica literària, però ara ja fa deu anys que vaig agafar una càmera i em va apassionar. Des d'aleshores, he fet uns quants documentals», va apuntar: «Per a mi, com a dona i feminista, m'ha semblat molt important donar veu a les dones d'aquest sector, perquè totes hem patit en algun moment o altra l'estigma de la idea de puta».

Tertúlia amb Gifreu

La vetllada va començar amb una conversa entre Salvador Redó, cap de fotografia de Regió7, i l'assagista Josep Gifreu sobre El panorama mediàtic català. «Tenim un país amb un nom, Catalunya. Però quin és el país del català? Fuster en va dir Països Catalans. A nivell de mitjans de comunicació, si aquest país no existeix, serem anorreats, no serem ningú al concert mundial de les llengües i les cultures. És essencial conservar el català», va apuntar Gifreu, que fa trenta anys va crear el concepte d'Espai Comunicatiu Català.

«Després de l'1-0, estem en la fase de la tercera coordenada», va explicar Gifreu: «La primera era l'eix que va dels mitjans d'obediència catalana fins als que no ho són. La segona, l'eix de la llengua, uns mitjans són en català i altres en castellà. Ara ens trobem en una fase en què els mitjans s'han de posicionar entre la independència o la unió».