A la tardor del 1883, un jove Antoni Gaudí va entomar el repte d'alçar l'església de la Sagrada Família que un any abans havia iniciat l'aleshores reconegut arquitecte Francisco de Paula del Villar. La història, a partir d'aquest punt, és prou coneguda: la posteritat ha estat pròdiga per al reusenc, però pocs anys abans d'aquell canvi de guàrdia, el futur autor de la casa Batlló i la Pedrera va treballar a les ordres del murcià dibuixant els plànols d'unes reformes del monestir de Montserrat. Després de romandre un segle ocults, l'arxiu de l'abadia benedictina va fer ahir la presentació en públic dels plànols traçats per Gaudí, que han estat sotmesos a un acurat procés de restauració.

«Quan Francisco de Paula del Villar va morir, el 1901, el seu fill va fer donació dels plànols al monestir», va explicar l'arxiver Germà Josep Galobart: «Es van guardar en un prestatge i al llarg dels anys es van traslladar a diversos llocs». De l'existència dels plànols se'n tenia constància per les fotos que en va fer Joan Martí Centelles quan van estar enllestits, però se n'havia perdut la pista. Fins que l'atzar va voler que els dibuixos de caire tècnic de Gaudí reapareguessin el 2004 enrotllats juntament amb documentació econòmica de la comunitat.

«Quan ens van arribar, estaven molt deteriorats», van explicar Àngels Borrell i Carme Bello -restauradores de l'empresa Estudi B2 de Barcelona- en conversa amb el diari. «Hi havia alguns forats, però no eren grans ni estaven en parts importants dels plànols. Sobretot, el que s'havia perdut eren els marges», van apuntar: «El fet que haguessin estat tant temps enrotllats ho complicava tot, i hi havia el risc que, en obrir-los, els perdéssim». Malgrat tot, com va dir Borrell, «en patrimoni sempre hi ha alguna cosa a fer, ni que sigui intervenir per aturar la degradació».

Desfeta i reconstrucció

El monestir de Montserrat va ser destruït el 1811 per les tropes franceses, que també van arrasar la valuosa biblioteca del cenobi. En els anys següents, i en la mesura que es podia, es van anar arreglant les dependències «per tirar endavant la vida quotidiana», va explicar Galobart. El 1871, es va encarregar a Francesc de Paula del Villar Lozano «un projecte de restauració exterior i interior del temple i, especialment, la construcció d'un nou i espaiós cambril per a la Santa Imatge».

Tot i la interrupció causada per la Primera República espanyola, el 1873, que va propiciar l'ocupació del monestir el gener del 1874, finalment es va posar la primera pedra el 18 d'abril del 1876. Antoni Gaudí cursava aleshores 4t d'arquitectura i va tenir «una doble intervenció en el projecte», va precisar l'arxiver: «En primer lloc, com a dibuixant de l'arquitecte Villar Lozano, i segon, perquè va escriure un dietari dels seus treballs, que sortosament ens ha arribat en l'anomenat Manuscrit de Reus, gràcies al qual coneixem l'evolució dels treballs de Gaudí en els plànols, a més del nom d'altres estudiants que hi van intervenir».

Els quatre plànols en qüestió són: la planta de l'església de Montserrat amb el nou cambril, que sembla que segueix fidelment el dibuixat per Villar el 1871; l'alçat de la nova capçalera, la dels absis que havien d'acollir el cambril; la secció transversal del presbiteri i el cimbori; i la secció longitudinal del cambril i el presbiteri de l'església. «La importància dels plànols», va indicar Galobart, «rau en el fet que formen part de la sèrie de projectes que plantegen la restauració total de l'església. És, però, l'únic projecte del qual es construí una de les propostes: els absis del nou cambril».

L'esmentat manuscrit ens informa que Gaudí ja havia iniciat el treball de delineació el 22 de novembre del 1876, i aporta una dada ben curiosa: l'arquitecte va dedicar 71 hores i mitja al treball. Les anotacions del jove aprenent reflecteixen les presses amb què havia de complir la comesa, alhora que mostren la tibantor entre els dos personatges: «A Villar debósele hacer un discurso para llenar el vacío que sale de sus palabras, esto le hace poco comunicativo conmigo», escriu Gaudí.

Els plànols es mostren al públic a la Sala Puig i Cadafalch del Museu de Montserrat fins al 29 de juny -en visites concertades- juntament amb fotos de Martí Centelles i del recent procés de restauració i amb el quadern de Gaudí (les notes s'han reproduït per facilitar-ne la lectura). «Després, tornaran a l'arxiu i estaran a disposició dels historiadors i estudiosos que ho sol·licitin», va anotar el germà Galobart.