COLMILLO BLANCO

? França, 2018. Animació. 85 minuts. Direcció: Alexandre Espigares. Guió: a partir de la novel·la de Jack London. Música: Bruno Coulais. Pantalles: Bages Centre (Manresa) i Multicines (Abrera).

U llal blanc, publicada per primera vegada el 1906, s'erigeix en una de les novel·les més aclamades de Jack London (1876-1916), un dels clàssics indiscutibles de la narrativa nord-mericana, que durant massa anys fou infravalorat perquè es van encasellar moltes de les seves novel·les dins l'apartat sempre difús de la literatura juvenil. Aquest text llegendari ha estat traslladat a la pantalla gran en nombroses ocasions i, així, tenim les versions rodades el 1936 (David Butler), 1972 (Ken Annakin), 1973 (Lucio Fulci) i 1991 (Randal Kleiser). La seva nova adaptació es diferencia de totes aquestes perquè és una creació de dibuixos animats. Alexandre Espigares, un cineasta luxemburguès que va guanyar el 2014 l'Oscar al millor curt animat ( Mr. Hublot), debuta en el camp del llargmetratge amb una proposta tan ambiciosa com valenta.

El film descriu l'odissea d'un gos llop salvatge que viu al Yukon, al nord-est del Canadà. La seva trajectòria vital canviarà radicalment quan és venut a un ésser despietat. La cinta d'Espigares s'imposa com una sorpresa més que grata perquè apareix com un relat d'aventures que aconsegueix copsar l'esperit original de la novel·la en què es basa. Ullal blanc es presenta, així, com una epopeia per a tots els públics, convenientment digerible i suavitzada, i traspua la mirada turmentada (i incisiva) de London sobre la natura i l'ésser humà. Un embolcall visual detallista arrodoneix una petita perla, que, amb la humilitat d'una coproducció europea (entre França i Luxemburg) i lluny dels pressupostos generosos dels grans estudis de Hollywood, copsa una bellesa ecològica tan genuïna com adulta i s'atreveix a agafar un material literari d'un irreprotxable prestigi. Una nova mostra de la vitalitat creativa del cinema animat.