Arriba a les llibreries una nova edició d''«Els catalans als camps nazis»

Enguany fa 40 anys de la primera publicació de l'obra de Montserrat Roig

30.09.2017 | 11:46
Arriba a les llibreries una nova edició d''«Els catalans als camps nazis»

Amb motiu del quarantè aniversari de la seva publicació, Edicions 62 porta a les llibreries una nova edició del monumental volum "Els catalans als camps nazis", de l'escriptora desapareguda Montserrat Roig, amb una àmplia introducció de la historiadora Rosa Toran.

En una entrevista amb Efe, Toran afirma que es tracta d'un "clàssic del patrimoni cultural català, l'obra més completa pel que fa a testimonis, la que va donar llum a una història ignorada", en què es dóna veu a una cinquantena de persones que van ser tancades als camps de concentració nazis.

Montserrat Roig va publicar el volum a l'abril de 1977 i al seu moment va tenir un fort impacte social i polític, i amb el qual va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or el 1978, en la categoria de reportatge històric.

Toran recorda que la persona que li va suggerir a la periodista que podia endinsar-se per les vivències d'aquestes persones va ser l'advocat i historiador Josep Benet, "un home entestat en la reconstrucció cultural de Catalunya".

En aquell moment, a principi dels anys setanta, l'escriptora el desconeixia pràcticament tot sobre el que havia passat amb els catalans que van ser tancats als camps d'extermini, però va iniciar un treball d'investigació, que el va portar diversos anys de la seva vida.

Rosa Toran remarca que "la gran sort que va tenir en aquell moment és que encara hi havia testimonis vius, cosa que avui és irrecuperable, i que ells van poder mostrar a d'altres el que portaven molt amagat al seu interior, va ser com una teràpia pel temps en què es van mantenir en silenci, durant tota la dictadura franquista".

La historiadora indica que una característica que comparteixen la majoria dels testimonis del llibre és que "no van ser portats als camps per ser catalans o andalusos, sinó per ser republicans, per ser lluitadors contra el feixisme".

A Montserrat Roig "el primer que li va xocar és que la gent amb la qual va parlar encara no havia sortit del camp, malgrat viure ja en llibertat, i arrossegaven seqüeles, en ocasions físiques, però sobretot psicològiques".

Aquest fet, apunta Toran, "va provocar que es frenés davant seu, va sentir que havia de fer de coixí amb els seus records, emparar-los, separant-se de la periodista que era".

"Montserrat Roig -continua- va decidir que havia de posar-se al seu costat, no davant seu, una tasca difícil emocionalment i que l'allunyava del periodisme, on s'ha de pressionar l'interlocutor".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema