Emmanuel Carrère: «El reportatge periodístic és una escola per allunyar-se d'un mateix»

L'escriptor francès presenta a Barcelona el recull d'articles «Conviene tener un sitio adonde ir»

13.11.2017 | 14:30
L´autor de «Conviene tener un sitio adonde ir», Emmanuel Carrère.

"El reportatge periodístic com m'agrada practicar-lo és una escola per allunyar-se d'un mateix". Així ho ha manifestat l'escriptor i periodista francès Emmanuel Carrère, autor d'obres tan celebrades i exitoses com 'El adversario', 'Una novela rusa' o 'Limónov'. Carrère presenta aquest dilluns a La Pedrera de Barcelona la seva nova obra 'Conviene tener un sitio adonde ir' (Anagrama), una antologia de cròniques, reportatges i assajos literaris de l'escriptor dels darrers 25 anys. Ha explicat que per a ell el periodisme és "un treball literari com un altra, un treball de no ficció i és com quan una altra persona escriure contes. Estic segur que el periodisme és una forma de literatura com poden ser la novel·la, el teatre, la poesia i els assajos". Preguntat sobre Catalunya, Càrrere creu que el "dret d'un poble a disposar d'ell mateix i la intangibilitat de les fronteres" són dues posicions bones, però admet que són "contradictòries".

El nou llibre 'Conviene tener un sitio adonde ir' inclou diferents propostes com per exemple una crònica de la fallida entrevista a l'actriu i cantant Catherine Deneuve; viatges a la Romania post-Ceaucescu en busca de les petjades de Dràcula, a Sri Lanka després d'un tsunami o una trobada amb el novel·lista novaiorquès Luke Rhinehart, així com textos sobre escriptors com Lovecraft, Philip K. Dick, Sébastien Japrisot o Leo Perutz.

Carrère ha indicat que per tirar endavant 'Conviene tener un sitio adonde ir' va començar buscant articles que havia escrit per diaris des de fa uns 25 anys. Ha admès que no va posar-hi tots els textos, alguns els va deixar de banda perquè no els considerava prou bons o no s'integraven i va intentar composar un llibre amb diferents gèneres com reportatges i articles, i amb textos de llargades diferents amb articles més curts i altres més llargs. Carrère volia que "fos variat i que sobretot fos agradable a la lectura".

Ha explicat que per a ell el periodisme és "un treball literari com un altre. Estic segur que el periodisme és una forma de literatura com poden ser la novel·la, el teatre, la poesia i els assajos". Ha admès que ha estat un privilegi escriure textos relativament llargs que "és cada vegada més estrany en periodisme".

L'escriptor ha apuntat que hi ha dues famílies de periodistes. Per una banda, els periodistes que estan a prop de l'editorial, de les tribunes i de l'anàlisi i, per altra, els que es troben a prop de la narració i dels reportatges. "No crec que hi hagi una família millor que l'altra, però jo formo part de la segona família".

També ha fet referència al fet que escrigui en primer persona. "Aquesta qüestió de la primera persona es podia veure com narcisisme o egocentrisme, però també podria ser vist com un exercici d'humilitat perquè no vull anunciar la veritat, sinó parlar del que he vist i escoltat", ha apuntat.

Carrère (París, 1957) ha publicat obres tan importants com les cinc celebrades novel·les de no ficció: 'El adversario', 'Una novela rusa', 'De vidas ajenas' , 'Limónov', guardonada amb el Prix des Prix com la millor novel·la francesa, el Premi Renaudot i el Premi de la Llengua Francesa, i 'El Reino', millor llibre de l'any, segons la revista Lire. A Anagrama s'han publicat també tres novel·les de ficció dels seus inicis: 'Bravura', 'El bigote' i 'Una semana en la nieve'.

Catalunya


Preguntat per la situació de Catalunya, Carrère ha ressaltat que no té cap opinió concreta i que no s'identifica amb cap bàndol. En aquest context, ha apuntat que, segons la imatge exterior, a Catalunya es produeixen dues situacions, la primera amb dos bàndols que no es parlen entre ells i la segona amb dos bàndols que sí que es parlen "en el marc de les relacions de famílies i amics". Ha explicat que si vingués a Catalunya amb la idea de fer un reportatge miraria bé la diferència que hi ha entre les dues situacions, la que hi ha una comunicació entre els dos bàndols i l'altra on aquesta situació no hi és. "No tinc una opinió al respecte que em sigui pròpia", ha indicat.

En aquest context, Càrrere ha considerat que el "dret d'un poble a disposar d'ell mateix i la intangibilitat de les fronteres" són dues posicions bones, però admet que són "contradictòries".

'Converses a La Pedrera'


Aquest mateix dilluns per la tarda, Emmanuel Carrère conversarà amb la periodista Esther Vera, director de l''Ara', en el marc del cicle 'Converses a La Pedrera' a l'Auditori de la mateixa Pedrera, que organitza la Fundació Catalunya La Pedrera en col·laboració amb Arcàdia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema