L'historiador Albert Villaró (La Seu, 1964) ha publicat la novel·la ucrònica 'El sindicat de l'oblit' (Columna). Villaró torna apostar per imaginar una història alternativa de Catalunya com ja va plantejar amb el volum 'Els ambaixadors'. En aquest cas, el protagonista torna a ser mossèn Farràs que s'haurà d'enfrontar a la seva darrera missió. En les seves hores més baixes, l'agent de la república catalana haurà d'investigar com es va gestar l'operació Siscló, l'atemptat que acaba amb la vida del general Franco el 18 de juliol de 1936. Villaró descriu una Catalunya republicana que l'any 1975 pateix una situació política complexa amb polítics propers a ERC i d'altres més prosoviètics. Així, mossèn Ferràs haurà de treballar per esbrinar què ha passat amb Franco i acabar amb els errors que s'han comès en el passat, al mateix moment que s'estarà patint un pla soviètic que busca desestabilitzar el sud d'Europa.

Albert Villaró ha confessat que després d'escriure 'Els ambaixadors' va notar que li havia quedat "un fil penjant", un fet que l'ha portat a escriure 'El sindicat de l'oblit'. Una bona part de la història se centra en la tasca que fa el protagonista per treure l'aigua clara de l'operació Siscló. Segons l'autor, que nega que el nou llibre sigui la continuació de l'anterior, amb aquesta obra es presenta un mossèn Farràs més gran, desenganyat i amb una observació del món amb "certa" ironia.

La novel·la està ambientada a l'any 1975 però viatja al passat a l'any 1936 per conèixer detalls sobre l'operació d'intel·ligència. "Al tornar a l'any 75 el protagonista s'enfronta amb els mateixos fantasmes que al començament", ha revelat Villaró.

Tot i que Villaró va escriure la novel·la fa dos anys, reconeix que "no va tant desencaminat" quan l'obra tracta temes que "demostren" que la presència de la dictadura no està tant allunyada "com semblava". En aquest sentit, ha subratllat que li agrada submergir-se en aquesta Catalunya republicana en honor al seu pare, que va tenir una vida marcada per les repressions. "Intento aïllar-me bastant de l'actualitat però és inevitable que es barregin coses", ha admès.

De fet, Villaró ha assegurat que davant dels temps complicats "que vivim", la novel·la no vol redimir "res" sinó fer entrar aire fresc. "Intentes construir un artefacte que sigui coherent i lúcid perquè el lector entri en la història i ho gaudeixi", ha declarat.

L'historiador ha definit l'obra com a "crepuscular" perquè tot i que el protagonista està cansat i viu plàcidament en el seu refugi, el seu sentit del deure el portarà a involucrar-se en tota la història.

Un relat de la història "corregit"

Albert Villaró avançat que l'obra "corregeix" esdeveniment històrics, com Federico García Lorca que no mor assassinat a l'univers de la novel·la sinó que s'exilia a Nova York i torna l'any 75. Aquest passat alternatiu es complementa amb modificacions històriques de la crisi dels míssils de Cuba, l'arribada a la lluna únicament dels russos enlloc dels americans i amb una guerra freda diferent de la que va succeir en realitat. "Hi ha un desig de corregir allò que no es pot modificar. Ha estat un exercici divertit", ha apuntat.