El Premi Nobel de Literatura de 2006 Orhan Pamuk (Istanbul, 1952) ha presentat aquest dimarts la seva nova novel·la 'La dona pèl-roja' (Més llibres). Es tracta d'una tragèdia contemporània al voltant de les relacions entre pares i fills a la Turquia dels anys 80 fins l'actualitat. Pamuk tracta l'amor, el parricidi, la intriga, la faula i la tragèdia després d'haver conegut a dos treballadors que construïen un pou, un empleat expert i un en pràctiques. Segons ha explicat en roda de premsa, a l'escriptor li va cridar l'atenció que durant el dia la relació entre els dos estava basada en la dominació i els crits del mestre cap el jove, mentre que durant la nit l'expert es preocupava pel seu company com si d'una relació entre pare i fill es tractés. Pamuk ha assegurat que volia escriure una novel·la "realista" sobre l'ofici de construir pous tot descrivint l'ambient d'Istanbul. "Amb aquest treball vull fer pensar a la gent del meu país que segueixen votant a pares que aixafen els fills", ha denunciat l'escriptor fent una metàfora amb els autoritarismes.

Pamuk ha definit el seu treball com una novel·la "d'idees" i "política" en un volum que reinterpreta clàssics d'Orient i d'Occident com la tragèdia grega escrita per Sòfocles 'Èdip Rei' o el 'Llibre dels Reis' del poeta persa Ferdowsi. Així, l'autor ha buscat contraposar les dues tragèdies en què en una el pare assassina al fill i en l'altre a l'inrevés, sense saber-ho.

El Premi Nobel de Literatura de 2006 ha apuntat que "associa" la relació paternofilial entre el mestre constructors de pous i l'aprenent amb "l'autoritarisme i l'indivisualisme". Nou anys després de l'última publicació en català de l'autor, Pamuk ha recordat que sempre ha recolzat la Unió Europea degut a la admiració que li genera. Tot i això, ha lamentat la frustració que li provoca que Turquia "segueixi fora de la UE".

Pel que fa a la història, ha revelat que feia 25 anys que la tenia en ment i que la va poder fer "gràcies a fixar-se en el seu entorn". "Em sorprenia la relació paternofilial perquè jo em vaig criar amb un pare absent i mai vaig viure el que significa tenir un pare quan ets un nen", ha expressat.

En aquest sentit, l'autor turc ha descartat que el llibre vulgui ser una "reconciliació amb el seu pare" perquè "està molt content amb el seu progenitor absent" que li va permetre "ser més lliure" i no ser "aixafat com els seus amics". "El model de conducta a casa meva no era el de figures autoritàries, tenia un pare absent amb uns valors europeus. La novel·la no és una reconciliació sinó una celebració", ha concretat. "Em va faltar tendresa, però a canvi vaig tenir llibertat", ha conclòs.

Preguntat pel títol de l'obra, 'La dona pèl-roja', Pamuk ha afirmat que en la gran literatura occidental una dona amb el cabell vermell simbolitza que "està sense control, que té ràbia i fúria". En canvi, "en la seva part del món", també es considera que té un caràcter "especial" i que és de "sexe fàcil". "Aquests atributs negatius que se'ls dona a la meva part del món em fa preguntar si quan una dona es tenyeix el cabell de color vermell ho fa per no acceptar les regles", ha qüestionat.

D'altra banda, també ha parlat de la metàfora sobre el pou. "A la gran tradició literària d'Orient Mitjà, en una zona amb manca d'aigua trobar un pou és una element fonamental per la civilització. Trobar-lo és com guanyar la loteria perquè la societat pot crear i prosperar", ha descrit.