08 de maig de 2018
08.05.2018

Roger Mateos rescata un dels casos «més atroços» del tardofranquisme

"Caso Cipriano Martos" (Anagrama) indaga sobre la mort d'un militant antifranquista després d'un interrogatori

12.05.2018 | 07:19
El periodista Roger Mateos.

El de Cipriano Martos és un dels casos "més atroços" i de més "crueltat" del tardofranquisme, ja que aquest militant antifranquista va morir, després de 21 dies d'agonia, per suposadament beure àcid sulfúric en un interrogatori ple de tortures a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus.

Es va suïcidar, com va indicar la versió oficiosa que va circular després de la seva mort, o el van assassinar? Aquest és un dels interrogants que queden oberts en el llibre del periodista de l'Agència Efe Roger Mateos, "Caso Cipriano Martos" (Anagrama), que reconstrueix a partir de documentació diversa i uns cinquanta testimonis la vida d'aquest militant del PCE(M-L) i del FRAP.

Martos va ser ingressat a l'Hospital de Sant Joan, a Reus (Baix Camp), després de més de 50 hores d'interrogatori -ha explicat avui Mateos en declaracions a la premsa-, les autoritats no van avisar ni tan sols la seva família del greu estat en el qual es trobava ni, posteriorment, del seu enterrament en una fossa comuna.

Contrasta aquest "silenciat" cas amb les manifestacions del carrer i els pronunciaments del món de la cultura que va suscitar el de l'anarquista Salvador Puig Antich, executat a garrot vil en dates pròximes a la mort de Martos.

Aquest "silenci clamorós", ha considerat l'autor del llibre, es pot explicar en part per ser un "cas extremadament incòmode" per a les autoritats, ja que Martos va ingerir l'àcid a les dependències de la Guàrdia Civil.

"El llibre no pretén anar a buscar l'heroi, sinó la víctima", ha indicat Mateos, que ha explicat així que ha intentat fugir de la mitificació del protagonista del llibre i, en canvi, ha buscat que el lector empatitzi amb un Martos brutalment torturat per les autoritats, més enllà del rebuig que puguin generar la seva militància o els seus postulats ideològics.

I és que Martos va néixer pobre a Huétor Tájar (Granada), i es va traslladar a viure a Sabadell (Vallès Occidental) juntament amb el seu germà Antonio.

Aquest, que també ha participat en el col·loqui informatiu, ha relatat que, d'un dia per l'altre, Cipriano "va començar a arribar tard a la nit": "No et figuis en fortaleses que no puguis enderrocar", li advertia Antonio al seu germà, intuint que estava ficat de ple en la lluita antifranquista.

Així, les nits que Martos arribava a altes hores de la matinada a casa van ser cada vegada més freqüents, fins que aquest antifranquista, durant els últims cinc mesos de la seva vida, va tallar tot contacte amb els seus éssers estimats: "Ni tan sols va venir al meu casament perquè no vaig tenir manera d'avisar-lo", ha recordat avui el seu germà.

Cipriano Martos va morir a l'hospital, custodiat per dos guàrdies civils que no van deixar ni tan sols veure'l a la seva mare ni als seus germans, advertits per un guàrdia municipal del seu poble granadí, que el seu fill havia patit un "accident laboral".

Mateos confia en què la publicació d'aquest llibre serveixi perquè no "es giri full" de "fets monstruosos" com el que relata aquesta obra, i apunta que, encara que el 1977 es va aprovar la Llei d'Amnistia, això no implica que no es puguin aclarir episodis com aquests: "Enlloc diu que aquesta Llei d'Amnistia hagi de ser també d'amnèsia".

Antonio va poder declarar als jutjats de Sabadell (Vallès Occidental) sobre el cas del seu germà, ja que ell mateix està integrat en la causa contra els crims del franquisme de la jutge argentina María Servini.

Anhela ara que la causa judicial avanci i que aquest llibre serveixi per "obrir el secret" sobre aquest "crim injust".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema