El concert: Lloc: Mas de Sant Iscle. Dia i hora: avui i demà a partir de les 21.15 h. Obertura de portes una hora abans. Entrades: 15 euros un dia (13 anticipades) o 20 euros l'abonament de dos dies. A la venda al Mas de Sant Iscle, al Kursaal i al lloc web elles.cat

Primera pregunta. «Us ho esperàveu?». «No!», diuen totes tres a l'uníson. «És una oportunitat molt gran, molt bonica. Han dipositat molta confiança en gent nova i jove, i això és molt destacable. A mi, quan m'ho van dir, em va fer especial il·lusió», diu Nina de Ferrater, de Sant Quirze del Vallès. «Et sents reconeguda, com a principiant i com a dona», assegura la fruitosenca Ariadna Cano. «En el meu cas, és el primer concert professional que faig. Hi ha nervis; prefereixo no pensar-hi gaire», confessa la navarclina Júlia Collado.

Totes tres, artistes femenines, joves i de petit format, seran avui les protagonistes d'una nova secció, Emergents, que s'estrena enguany a l'Elles Festival, la cita anual del Mas de Sant Iscle dedicada especialment a les dones del món de la música, i que ja arriba a la quarta edició.

Donar sortida a noves veus

«Quan plantejàvem la programació d'aquest any, vam pensar: i què passa amb les noves veus? Llavors vam decidir crear la secció Emergents i vam passar l'escàner per trobar propostes properes al territori, gent que estigués agafant embranzida», explica Pep Garcia, programador del festival. «La nostra voluntat és cedir un espai a l'escenari de l'Elles per fer una petita marató de tres concerts, de 15 o 20 minuts cadascun, i donar-los visibilitat. Volem donar sortida a noves veus». La inexperiència és un problema? «És el risc que assumim. No puges mai a un escenari fins que hi has pujat, i el nostre és un festival on el públic ve a escoltar-te. És prou gran perquè vingui força gent i alhora prou acollidor perquè elles es sentin còmodes», assegura Garcia.

«Aportem un nou punt de vista», diu Nina de Ferrater, de 21 anys. «Agafem cançons de fa temps i les expliquem des de la nostra visió, que és completament diferent, perquè hem crescut en una altra època. Jo, quan canto, em sento còmoda explicant històries». En el seu cas, acompanyada a la guitarra per Josep Pinyot, interpretarà un repertori de versions molt variades en gèneres i estils, que anirà de les havaneres al jazz, passant per Amy Winehouse o el rock de Janis Joplin. «Triem les cançons a partir dels nostres gustos personals i les adaptem, les fem més càlides. Aquests últims mesos hem estat tocant al restaurant Cal Magre», explica la cantant, que recentment ha decidit començar a estudiar música de manera professional, al Liceu de Barcelona, amb l'horitzó de dedicar-s'hi en un futur.

Un format molt semblant, veu i guitarra, és el que oferiran les altres dues joves intèrprets bagenques. De només 18 anys, Collado i Cano també trien el seu repertori per afinitat. «Quan veig una cançó que m'agrada, intento portar-la al meu estil. Des de ben petita, quan em preguntaven què volia ser de gran, jo deia que volia cantar. Sempre ha sigut així», comenta la navarclina, que pujarà a l'escenari acompanyada per Pep Ribalta a la guitarra.

«Quan canto o escric, busco sentir-me còmoda i transmetre. Les cançons les tinc associades a moments i a persones, i m'agrada reflectir-ho», explica Ariadna Cano, que completarà les versions ­de grups indie com Arctic Monkeys o Cage the Elephant amb un parell de temes propis inèdits en directe. «No em veig dedicant-me professionalment a la música, però no vull deixar-la mai de banda», diu la fruitosenca, que estudia la carrera de Genètica.

A l'hora de compartir les seves versions, totes tres coincideixen a assenyalar que els seus comptes d'Instagram són l'eina clau. «L'Instagram és una via molt pràctica, perquè és molt fàcil enviar un missatge i que la gent respongui. De seguida tens feedback i pots saber què agrada i què no», comenta de Ferrater. «De fet, amb la Pomme, una de les artistes que més va agradar l'any passat, hi vam contactar a través d'Instagram», recorda Rosa Vilanova, l'altra impulsora del festival.

Als festivals, on són les dones?

És necessari que hi hagi iniciatives com l'Elles, de programació i prisma femení? «Sí», coincideixen artistes i organitzadors. «Aquest cap de setmana vaig ser a un festival i, de deu concerts, només n'hi havia un on cantava una noia», explica Cano. «Si es coneguessin més les cantants femenines, la gent les voldria sentir més i els festivals les programarien», opina la fruitosenca. Rosa Vilanova posa un altre exemple: «al Canet Rock d'aquest any no hi havia cap cantant dona. Aquí estem nosaltres per reivindicar-nos. Som un festival femení amb molta diversitat d'estils», conclou la impulsora.