Té entre 100 i 150 instruments a casa, i els guarda en una habitació especial. Diu que en sap tocar una cinquantena, però reconeix que els fa sonar tots. «El més bonic són les experiències i els records que tinc amb la gent que ha creat aquests instruments, perquè són fets a mida», explica el músic i investigador del so Nello Chiuminatto, que des de fa anys viatja arreu per descobrir in situ els «representants vius» de les diverses cultures del món. «Algunes ja han desaparegut o estan en perill d´extinció, però els instruments resten com a vestigis d´aquestes cultures, desconegudes per a molts».

Aquest dissabte, a partir de les 9 del vespre, el multiinstrumentista xilè serà al festival Gong amb un concert en què presentarà disset instruments desconeguts, ancestrals i de nova creació, provinents dels cinc continents. «Les coves del Salnitre són la veritable catedral de Montserrat. Per a mi és un espai sagrat, té una energia molt especial, i és un honor actuar-hi», comenta Chiuminatto, que considera que el seu concert serà com un homenatge a la terra, «una ofrena per tornar-li part del que ens ofereix diàriament».

Dècades de viatges

Nello Chiuminatto va néixer a Santiago de Xile el 1959 i va començar a estudiar música als 5 anys. Més tard va venir a Europa i va viure 30 anys a Catalunya, a Begues. Ara està establert a Elx. Des dels 13 que viatja amb l´afany d´estudiar els instruments al seu lloc d´origen i buscar noves sonoritats. «No sempre em plantejo fer un viatge per anar a buscar un instrument; normalment faig un viatge i me´l trobo. Però no és una tasca fàcil», explica el músic.

L´experiència li agradava tant que fins i tot va decidir crear els seus propis instruments: «N´he creat tres: l´anello, un instrument de cinc cordes amb una afinació molt específica; una flauta diatònica i pentatònica i un steel drum, que és un tambor d´acer». Els dos primers els portarà demà al Gong, on ja va actuar en l´edició del 2013 amb el conjunt Unicom. També hi haurà una flauta d´Eslovàquia de gairebé dos metres, anomenada fujara, o un xaphoon hawaià, que té un so entre un saxo i un clarinet.

Pel que fa al repertori, les composicions seran pròpies. «M´inspiro amb les melodies de rituals i festes populars dels llocs d´origen, però les peces són meves. Algunes són variacions; per exemple, a partir de la melodia popular xilena d´una caixeta de música que em va regalar la meva àvia he creat una cançó de bressol», explica el multiinstrumentista, que en alguns temes tindrà la col·laboració del músic Nestor Kornblum.

La música, codi universal

Per al xilè, la música és el llenguatge universal: «Ens permet comunicar-nos amb una llibertat que difícilment trobem en el llenguatge verbal. A l´Occident ens socialitzem molt amb la música; és un codi d´inspiració i reconnexió».

En aquest sentit, Chiuminatto concep el so com una eina terapèutica capaç d´harmonitzar l´ésser humà. «El so és una vibració que té molt poder. Als concerts aplico els coneixements del meu treball personal i espiritual perquè el públic rebi un impacte més enllà de l´estètica. La música és energia, i ens connecta amb esferes que desconeixem. Sempre m´ha interessat més l´espiritualitat que no pas el vessant melòdic». D´aquí ve el títol de l´espectacle, Més enllà del paradís: «Estem immersos en una voràgine d´espai i temps i no sabem aturar-nos ni transcendir la quotidianitat. La realitat espiritual equilibra la realitat material i ajuda a tenir consciència», diu.

La música canviarà el món? «Amb aquesta intenció aporto el meu granet de sorra perquè tots els éssers humans visquem en pau. Si barrejo sons de cultures diferents és justament perquè la gent s´adoni que, si dos instruments llunyans poden sonar bé junts, per què no poden parlar, ser amics o enamorar-se dues persones d´orígens diferents, vinguin d´on vinguin, siguin blancs o negres? Massa sovint ens oblidem que tots tenim la sang vermella i els ossos blancs».