La darrera cita del cicle musical Sons del Camí se celebrarà avui a la nit (22 h) al parc de la Seu de Manresa, amb un concert que posarà en relleu una part de l'obra cinematogràfica del compositor bagenc Carles Cases (Sallent, 1958). La vetllada servirà per mostrar la dimensió més mística i espiritual de les bandes sonores creades per l'autor de la Catalunya Central al llarg de la seva carrera.

Què va pensar quan li van fer la proposta d'actuar en un cicle sobre música contemplativa?

Doncs vaig haver de recórrer a la meva biblioteca i cercar la part més espiritual de la meva producció per al cinema.

Què va trobar?

Doncs un seguit de temes on la pel·lícula demanava que la música parlés per boca del personatge, moment on aquest no diu res, sinó que ho fa la música. Evidentment, en la tria he donat preferència a peces que es puguin escoltar, perquè a vegades una música funciona en el context d'un llargmetratge però no en un concert.

Tot el repertori serà seu?

Sí, sí, pel·lícules per a les quals jo vaig fer la música.

Quina singularitat tenen?

El problema va ser trobar la singularitat: que la música parli pel personatge i descrigui una emoció. A partir d'aquí, va ser més fàcil trobar les peces per conformar el programa del concert.

La seva trajectòria és longeva. Ha hagut de rebuscar molt?

Doncs, realment, hi ha peces de pel·lícules de fa temps, com Havanera 1820, que és del 1992. N'hi ha un parell o tres, d'aquest film, que tocarem al concert. I també de més recents, com l' Araguaia, que és del 2014. Tot el repertori és instrumental.

Quines altres pel·lícules rescatarà per al concert?

Doncs Amic Amat, per exemple, també Camarón, que vam fer amb Tomatito. Ell va compondre els temes cantats i jo els més emocionals, sense veu. També hi haurà representada la composició que vaig fer per a Parella de tres, una pel·lícula d'Antoni Verdaguer. Amb cinc o sis pel·lícules he pogut completar el programa.

Deu haver-hi pel·lícules que feia temps que no escoltava.

Ostres, i tant! I ara, en recuperar-les, m'he adonat que m'agraden. Les escolto i penso: «mira, són prou maques».

No n'estava satisfet?

El temps me les fa veure millor.

Amb quina formació tocarà al parc de la Seu?

Doncs portaré un quintet de corda i un guitarrista. Amb els músics ja hi he tocat, en concerts i gravacions, però no amb aquesta formació, que només l'he experimentat afegint-hi percussió. Però aquest cop no n'hi haurà, i quedarà més íntim. Tinc ganes de veure el resultat per saber si pot tenir continuïtat.

Li agradaria que aquest concert pogués anar més enllà?

Es podria repetir, per suposat. És un tipus de formació que també serviria per a un repertori més clàssic.

De fet, la filosofia que inspira el cicle Sons del camí no és gaire habitual de trobar en una proposta musical.

De fet, he reescrit totes les peces que tocarem al parc de la Seu.

Tot?

M'agrada molt escriure. Després de cada concert, el primer que faig quan arribo a casa és anotar en un bloc tot allò que m'ha fet arrufar el nas.

Doncs els concerts, sovint no acaben gaire d'hora.

Ja ho sé, però ho faig encara que arribi a casa de matinada. Ho tinc calent, i sempre canvio algunes coses.

És molt exigent? L'imagino omplint pàgines!

Bé, no tant, potser set o vuit coses, deu com a màxim. I no parlo d'interpretació, sinó d'escriptura, coses meves, del compositor.

Què està preparant, ara?

El 12 d'octubre, estrenaré una obra al Kursaal, L'esperit dels Obama. És un oratori amb espirituals negres, aquells que cantava jo de petit i em sento meus. Els cantants procedeixen del jazz i el món clàssic. Després de Manresa, també l'interpretarem en altres ciutats com Terrassa i Viladecans.