El festival ja ho va intentar el 2014, però no se'n va sortir: el concert que havia de fer el conjunt Forma Antiqva, amb una visió molt personal de Les Quatre Estacions d'Antonio Vivaldi, es va suspendre. L'espina va quedar clavada i, dos anys més tard, des del FeMAP es va decidir impulsar una producció pròpia centrada en una de les obres més conegudes de la música clàssica: la col·lecció dels quatre concerts per a violí, cordes i continu que el compositor venecià va escriure l'any 1723.

«A través de Màrius Bernadó, assessor musical del festival i el meu primer professor de música, em van proposar reunir gent del territori i organitzar un conjunt per fer Les Quatre Estacions, ja que és un recital molt atractiu per al públic, i quedava pendent», explica el violinista lleidatà Joan Espina, l'artífex i director del projecte, que ja havia estat al FeMAP amb un grup de fusió barroc-jazz.

«Em van donar carta blanca per triar la gent amb el meu criteri, i vam agrupar 14 músics que ens dediquem a la música antiga. Amb molts d'ells hi havia coincidit en altres projectes, i tots tenim relació amb el festival; alguns vivim i som de la zona, i d'altres fan classes al Conservatori dels Pirineus. Som un grup d'amics que hem volgut fer aquest repertori, i el treball ha sigut molt fàcil. Jo he estat 11 anys a Madrid, i que et proposin fer un concert a la teva terra, amb companys teus, té un al·licient especial», afegeix.

La formació, amb el nom de Pyrenaeus Ensemble, va inaugurar l'edició del FeMAP de l'any passat. Enguany, davant de l'èxit que va tenir, s'ha tornat a programar. Demà (19 h) serà al santuari del Miracle, a Riner.

Una obra coneguda

Segons Espina, si hi ha una obra que pot apropar el públic a la música clàssica és precisament Les Quatre Estacions de Vivaldi. «El públic la deu haver sentit mil cops a la televisió i en diverses pel·lícules; és part de la cultura occidental», comenta el director. «No m'atreviria a qualificar el fet de programar-la com a innovador, perquè s'ha fet molts cops. Innovador és poder fer aquest programa amb gent del territori, d'aquí els Pirineus», assegura. Així, la formació ha incorporat elements de les seves idees interpretatives per tal que la gent «pugui entendre tot el que passa a l'obra, el que intenta descriure Vivaldi, d'una manera molt visual».

De fet, els músics escollits són especialistes en el corrent d'interpretació amb criteris històrics, que es va plantejar a principi dels anys 60. Segons Espina, «els instruments han evolucionat; tenen una altra configuració», i el que pretén aquest corrent és «buscar la sonoritat, la forma de tocar els instruments i l'esperit dels músics de l'època per intentar reproduir un concert tal com sonava fa 300 anys. És com si algú que sap conduir un cotxe dels d'avui aprengués a anar amb una diligència», exemplifica el músic.

Altres peces

El repertori de demà també inclourà altres composicions, que ja van formar part del programa l'any passat. Sense anar més lluny, hi ha una altra obra de Vivaldi: el Concert per a llaüt en Re Major , que es pot interpretar gràcies a la presència del reconegut solista Rafael Bonavita, que tocarà la tiorba -un tipus d'instrument de corda pinçada que forma part de la família dels llaüts barrocs-.

Per obrir el recital, es farà l'obra Capriccio Stravagante , del compositor Carlo Farina, que és cent anys anterior a Les Quatre Estacions . «Es tracta d'una obra molt curiosa i sorprenent; a mi em va impactar quan era petit. També és molt descriptiva: amb els instruments de corda s'intenta imitar tot tipus de sons rurals d'animals i persones, i inclou recursos molt innovadors que ara ens semblen habituals, però que a principi del segle XVII eren revolucionaris; per exemple donar cops a les cordes amb l'arc per simular el so d'un tambor», explica Espina.

Per al director, «la música del Barroc va posar les bases de tota la que ha vingut a continacuió, i és molt més propera del que sembla. El públic se sorprendrà dels recursos que tenen els instruments de corda».