Saudade, paraula portuguesa l'aproximació de la qual en català seria nostàlgia. Els carioques, els naturals de Rio de Janeiro, asseguren que aquest sentiment persistirà per sempre travessat en el pit després d'abandonar la ciutat. Gegantí espai de contradiccions, on la favela i Leblon -el barri més ric de tot Brasil- s'uneixen i coexisteixen. On la marginalitat racial i de classe ha donat fruit a una cultura bategant, bella i enormement reivindicativa. Rio de Janeiro ha guanyat un gran protagonisme internacional en els últims anys per haver estat la seu de grans esdeveniments com la Jornada Mundial de la Joventut (2013), el Mundial de Futbol (2014) i els últims Jocs Olímpics. Amb tot, la ciutat meravellosa és molt més que una destinació amb bones platges, molta festa i una innegable inseguretat.

Històricament Rio va ser la primera capital de Brasil, i això ha conduït al fet que s'hagi definit com la ciutat de més immigració interna, per la qual cosa s´hi poden trobar mostres de la cultura diversa del gegant llatinoamericà. Per il·lustrar el lector, la samba no sona igual a São Paulo que a Salvador de Badia o Belem do Pará, però a Rio es pot gaudir de totes les variants, inclosa la local, el protagonistme de la qual gira entorn de la celebració del carnestoltes al febrer.

La cultura carioca és la síntesi de l´exuberància natural de la ciutat, l'encreuament de camins de tot el continent i d'una històrica lluita racial. Tota aquesta estructura de tensions ha motivat moltíssim sofriment humà que alhora ha fet sorgir expressions culturals que, encara plorant, reivindiquen el color i l'alegria, i la calidesa de la seva gent fa que valgui la pena arriscar-se a visitar-la i deixar-se portar pels ritmes musicals de la bossanova, el funky o el forró, descobrir la religió d´origen africà del candomblé i fondre's amb el sabor d'una bona feijoada i, senzillament, observar atentament els contrastos que defineixen aquesta cultura.