Després de la seva desastrosa experiència com a intèrpret a la pel·lícula dirigida pel seu pare Francis, El padrí III, sembla ser que Sofia Coppola va decidir que potser el seu lloc estava més rere la càmera que no pas davant d´ella. D´aquesta manera, l´any 1999 va debutar com a cineasta (sempre amb l´aval com a productor del seu pare darrere) amb Las virgenes suicidas, una adaptació d´un relat de Jeffrey Eugenides on centrava la mirada -i, val a dir, amb notable encert- a la desfragmentació que patia una típica i aparentment feliç família americana en el moment en què una de les filles se suïcidava.

Més enllà, Coppola ha anat configurant una filmografia d´aparent impacte visual i poètic però més aviat irregular: a excepció de la sobrevalorada Lost in translation, els films de Sofia Coppola han passat pràcticament de puntetes per les sales comercials i tan sols en algun festival han gaudit de cert ressò. Potser per això, Coppola ha decidit apostar el tot per el tot amb La seducción, el seu darrer film, i ja no tant per adaptar la novel·la original de Thomas Cullinan, sinó per posar-se a l´altura del precedent cinematogràfic, l´adaptació que també van fer-ne l´any 1971 Don Siegel com a director i Clint Easwood com a protagonista en un relat que esdevé, sens dubte i gràcies a la seva sàvia combinació d´erotisme, intriga i terror, un dels millors films del mític tàndem.

Així, doncs, Coppola torna a aquest relat original (suposem que altra volta amb la seva mirada poètica i mística) per contar-nos com, en plena guerra civil americana, el soldat confederat McBurney és ferit de gravetat durant una batalla i, després de ser trobat per una jove, és acollit i protegit a l'escola femenina en la qual la noia hi és internada. Un cop allà, i a mesura que es va recuperant, anirà teixint amistat i complicitats amb cadascuna de les dones que conviuen a l´escola, un fet aparentment innocent però que comportarà que l´ambient es vagi enrarint a causa de la gelosia que començaran a sentir les unes amb les altres.

Més enllà de les inevitables i odioses comparacions que es puguin establir entre les dues adaptacions cinematogràfiques, el cert és que Sofia Coppola se´n va anar del darrer Festival de Canes amb el premi a la millor direcció sota el braç i que La seducción té un fabulós elenc artístic encapçalat per Colin Far-rell i Nicole Kidman i ben secundat per actrius de nivell, com Elle Fanning o Kirsten Dunst.