Lucrecia: «Als nens se'ls ha de cantar amb més amor»

Interpretarà els seus boleros de més èxit avui a les 21 h a la terrassa del Kursaal

25.08.2017 | 11:56
Lucrecia estarà acompanyada pel pianista Félix Ramos avui a partir de les 9 del vespre

El somriure i les trenes arc iris de Lucrecia Pérez Sáez (l'Havana, 1962) transmeten una alegria sorgida a Cuba però arrelada amb els anys a Barcelona. És una artista molt polifacètica. Des de petita que es va sentir atreta per la música, però més endavant també ha publicat diversos llibres, ha estat actriu i és presentadora de televisió. Va comandar durant uns set anys el programa infantil produït per TVE Los Lunnis, i ara, després d'anys d'haver posat fi a aquesta etapa, torna a capitanejar la sèrie. Però avui Lucrecia aparca els rodatges, abandona el plató i aterrarà a Manresa, on estarà acompanyada per Félix Ramos al piano en el sopar-concert a la terrassa del Kursaal a partir de les 9 del vespre.

Què podrà sentir la gent que vingui al Kursaal?
L'actuació que faré avui a Manresa amb Félix Ramos serà un concert que forma part de la meva gira i que està dedicat principalment als boleros. Cantaré un repertori que pertany a tota la meva discografia.

Vostè fa molts anys que està en el món de la música i el seu repertori és molt gran. Alguna cançó per la qual tingui una especial estima?
Mmm... (rumia). Mi gente és una cançó que sempre canto per culminar el concert i és molt especial per a mi. Al disc Agua (Dro East West S.A., 2002) vaig treure aquest tema i vaig obtenir el premi Mejor Tema Dance y Hip hop, otorgat per la SGAE, en l'edició del 2003.

Lucrecia canta als cors de la gent?
M'agrada cantar a la gent i als seus cors, per a tothom i per a tots igual.

Es canta diferent a un nen o a un adult?
Als nens se'ls ha de cantar amb més tendresa, amb més intensitat i amor. Un tema desperta les seves mirades, les inquietuds, i arribarà molt més als seus cors. Un dels primeres ensenyaments que rep va associat a la música, i això és molt important i no s'ha de descuidar. No ho podem obviar i passar per alt.

Lucrecia va estar a «Los Lunnis» durant set anys. El 2009 es va acabar la seva etapa a la sèrie però, ara torna al programa de TVE. La il·lusió és la mateixa que quan va començar a principi de segle o no?
Ara tinc la mateixa il·lusió que quan vaig començar el projecte. Tinc molta il·lusió, entusiasme i ganes de continuar aprenent. Parlar als infants a través de la càmera i poder participar en la seva educació m'omple d'orgull.

Han canviat molt els infants d'abans respecte als d'ara?
Ara tenen moltíssima més tecnologia que els nens d'abans. Però les seves ànimes són semblants perquè tenen molt per aprendre, però per això se'ls ha d'educar molt millor. És essencial que els pares passin temps amb els seus fills.

A part de dedicar-se al món de la música, vostè ha fet d'actriu, de presentadora, d'escriptora... És clau per a una artista diversificar els seus esforços?
Diuen que d'aquesta manera tens més possibilitats de sobreviure, però jo penso que així demostres que tens cultura i que pots oferir-la a tot el públic. És una manera d'ensenyar el bagatge cultural que tinc com a artista. En el meu cas, he editat cinc llibres infantils, he tingut l'oportunitat de participar en el cinema i vam estar nominats als Oscars. He treballat amb Javier Bardem, Ariadna Gil, sota la direcció de molts directors que m'han aportat moltíssim i han confiat en mi com a actriu. Es tracta de mostrar al públic el teu ventall d'habilitats i saber-les potenciar. Com a artista ho has de saber fer bé.

Vostè va arribar a Barcelona fa molts i molts anys. Va ser difícil deixar Cuba? Quins records en guarda?
Va ser difícil, la veritat, per uns factors molt senzills com són, sobretot, el clima, la gastronomia i l'idioma. Quan vaig començar a superar tots aquests aspectes i vaig entendre el català, vaig fer amics, em vaig obrir a la gastronomia i em vaig adaptar al canvi de les estacions; vaig valorar el fet de viure a Barcelona. Tot enriqueix i sempre has d'estar disposada a aprendre.

Es veu diferent, Cuba, des de la distància?
Sí, quan ets fora del país, et vénen a la memòria expressions, moments que et recorden Cuba. Però també, des de la distància, agafes perspectiva i aprens a valorar més el territori. Veus que el món és meravellós i conèixer persones i cultures és fantàstic.

Cuba és un amor inoblidable?
Ha, ha, ha. És un dels meus amors. Sóc cubana allà on vagi i n'estic orgullosa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema