Santi Arisa (Manresa, 1947) no es desprèn mai del barret ni d´un posat de savi despistat que pinta d´una pàtina entranyable les seves paraules. Home de discurs generós, confessa que «quan arribes a la meva edat, cada dia és un regal». Però no hi ha rastre de lament ni de nostàlgia quan explica el seu nou projecte: «vull fer un seguit de testaments vitals, i el que estrenarem diumenge al Kursaal serà el primer. Jo encara tinc ganes de fer moltes coses!».

El concert promet: Santi Arisa serà acompanyat a l´escenari pel seu fill Dan, com és habitual, i per la vintena de músics de l´Original Jazz Orquestra del Taller de Músics, formació que dirigeix el trompetista David Pastor. Un conjunt que recordarà al públic la trajectòria del protagonista de la vetllada des dels anys 80 fins a l´actualitat. «No hi haurà res dels 70», explica Arisa, «perquè en aquella època bàsicament estava amb La Tribu, i la música que fèiem era de festa, de revetlla, i no encaixava en el repertori que vull interpretar».

El 1r testament vital serà un homenatge de dues direccions: Arisa retrà tribut a la gent amb la qual ha col·laborat al llarg dels anys i, d´altra banda, també té ganes de regalar-se a si mateix un concert que parli de la seva dimensió com a bateria. «És l´instrument que m´ha fet guanyar la vida i amb el qual vaig entrar en el món creatiu», apunta el bagenc.

Tot i que no hi haurà artistes convidats, les peces recordaran amics com Manel Camp, Jordi Sabatés, Francesc Burrull, Francesc Gener, Xavier Roger i Ernest Manchon, entre d´altres, i formacions emblemàtiques com Fusioon, Big Band Barcelona, Coblamporània, Pegasus i Lakatans. Una constel·lació de noms que remet a la mirada àmplia amb què Arisa sempre ha percebut, compost i interpretat la música de jazz.

«Algun dia explicaré tot el que va envoltar el projecte de la Sardanova», explica Arisa, en un to divertit, d´aquell treball discogràfic que va unir els móns de la cobla i el jazz: «per als puristes, la sardana és sagrada i immortal, per això, treure-hi el nas era perillós, però ho vaig fer sense problemes. La cobla Montgrins s´hi va jugar el tipus i jo vaig compondre un swing, Montgrí Blues, dedicat a ells».

Aquesta peça, arranjada per Francesc Gener, serà un dels temes de Sardanova dels quals es podrà gaudir diumenge, juntament amb Ball de la Petra, que Arisa va compondre el 1992 amb motiu de la cita olímpica de Barcelona i també va incloure el 2005 en l´esmentat enregistrament en disc compacte.

El bateria manresà reconeix la dificultat que ha implicat acotar el repertori entre la munió d´obres que formen la seva extensa discografia. Els espectadors recordaran Camp d´oliveres, que Arisa va dedicar a Manel Camp el 1996 i va aparèixer al disc Complicitats. I, entre d´altres, una peça com Selva Pagana, que va integrar la banda sonora de la pel·lícula Subjudice. Com a tribut a Pegasus, una banda llegendària del jazz de fusió, els intèrprets tocaran el mix Festa Mediterrània.

No faltarà tampoc Redoble de la cabra, una composició que, segons el programa de mà, data del 22 d´octubre del 2017. És a dir, del mateix dia del concert. Tot i que només va anotar que «és una sorpresa», coneixent Santi Arisa no seria d´estranyar que fes referència al moment social i polític que viu Catalunya.

El bateria també cantarà. «Seran dues cançons», avança: d´una banda, Glopets de mala sort, de l´àlbum Taverna tropical, que parla «d´aquells anys en què vivíem la vida molt intensament fins que em van fer veure la llum»; i d´altra banda, Jazz Burdell, un tema de Taverna de poetes III que avisa els músics de jazz que mai es guanyaran la vida amb aquest ofici.

«Gravarem el concert tant en àudio com en imatge. La idea és que en pugui sortir un disc o un DVD», comenta Arisa. «Em venia molt de gust conduir rítmicament una banda de vint músics», admet el compositor i productor manresà: «No serà una interpretació típica de big band americana, tindrà la creativitat catalana i mediterrània».

Teatre Kursaal

Diumenge, 18 h.

Preu: 20 euros.