EN DIRECTE
Oci Cap de setmana 

«M'encanta la pintura, però jo no em gastaria 200.000 euros en un quadre»

Pere Arquillué posa en escena, amb Lluís Villanueva i Francesc Orella, «Art», el clàssic de Reza

11.11.2017 | 07:18
L´actor Pere Arquillué.

Traduït a més d'una trentena de llengües, Art, el clàssic teatral de Yasmina Reza (París, 1959), no tenia, encara, la seva producció en català, amb permís dels valencians Albena Teatre. Però l'actor Pere Arquillué (Terrassa, 1967), a l'escenari amb Francesc Orella i Lluís Villanueva –un trio majúscul–, va decidir que l'obra, un èxit de públic i de crítica des de la seva estrena, el 1994, també mereixeria un muntatge propi. I va posar fil a l'agulla, coproduint-lo, amb la traducció de Jordi Galceran i la direcció de Miquel Górriz. Art es va estrenar ara fa un any i la gira passa aquest cap de setmana pel Kursaal de Manresa. Un quadre blanc, amb unes ratlles blanques. Tres amics: Ivan, Sergi i Marc. Un immaculat punt de partida que es tornarà negre com la millor comèdia. Serà pels astronòmics 200.000 euros que costa la suposada obra d'art?

Llegeix el text, s'ho passa pipa i decideix dur Art a escena en català. Va anar més o menys així?

Exactament. Feia anys que Art s'havia representat als escenaris. Amb Flotats, en castellà, el 2000, i la versió argentina amb Ricardo Darín, el 2005. Vaig pensar que era un bon moment per aixecar el text de Yasmina Reza en català.

Art és el text d'un autor viu més representat en el món. Un fenomen global. Quin és el secret?

És un clàssic contemporani, una comèdia brillant, una peça de rellotgeria. Però precisament per això, i perquè tothom ha vist algun dels muntatges, era un risc tornar-lo a portar a escena.

Respecte?

I por (riu). Però la funció tira molt bé pel que et deia, és un text rodó, una comèdia molt ben filada, d'anàlisi, de preguntes, que arriba a tothom i a totes les edats. I que genera debat.

Aquesta és la gràcia?

Sí, Art és un joc teatral que empatitza amb els espectadors i que fa que entrin ràpidament a la partida: la discussió per la compra d'un quadre... blanc. Art no és pretensiosa, al contrari, és una obra que fa sentir intel·ligent l'espectador.

Anem al quadre. Un dermatòleg compra un quadre blanc per 200.000 euros i això desencadena una crisi entre tres amics. L'art i l'art contemporani és una excusa per parlar de l'amistat i les seves fissures?

És una excusa per parlar del món on vivim. També de l'art com a negoci especulatiu bàrbar, de la seva frivolitat, dels seus excessos; però també per parlar de la comunicació, de la incomunicació, de l'empatia. És un joc de miralls que ens posa a la palestra: fins a quin punt som capaços, ni que siguem amics, de posar-nos en la pell de l'altre per intentar entendre'l? A més, Reza deixa clar el patetisme del gènere masculí.

Vostè es gastaria 200.000 euros en una obra d'art?

No (riu). M'encanta la pintura però no hi entenc. La meva comprensió arriba fins a Miró.

El seu personatge, l'Ivan, és al mig, entre l'amic comprador, el Sergi (Lluís Villanueva), i el Marc (Francesc Orella), que censura l'adquisició de l'obra. Els del mig sempre reben?

Sempre. Hi vols posar pau i te'n portes les garrotades, d'una banda i de l'altra. L'Ivan és un personatge molt curiós, jo diria que és el que més s'aproxima a la Yasmina... bé, segur que el Villanueva i l'Orella et dirien el mateix (riu)... És el més sensat, tot i ser el més ingenu. És el personatge que et diu: deixa't de collonades, carpe diem, anem a sopar, celebrem que estem vius, siguem feliços i no ens quedem aquí discutint.

Pere Arquillué s'identifica amb aquest personatge?

Si tinc una part de l'Ivan és la seva vitalitat.

En una peça mil·limètrica com Art, els silencis són tan importants com els diàlegs?

Sí, i tant! És tant o més important el que no es diu a l'escenari que el que es diu. Això ho nota el públic i denota la gran dramatúrgia, que al darrere hi ha una ploma molt i molt fina.

En un moment com l'actual, quin paper juga comprar una entrada i anar al teatre?

La cultura és un dels pocs espais que queden on la llibertat es pot exercir. Anar al teatre, a un concert, és exercir-la. Hem de lluitar per aquests espais.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema