Demà és el tretzè disc dels berguedans Brams, que acumulen 27 anys de carrera musical. El 13 no significa res, més enllà que «hem fet molta feina», assegura Francesc Ribera Titot , l'ànima de la banda capdavantera del rock combatiu, que afegeix amb l'habitual sornegueria que també vol dir que «som molt vells». Però, malgrat l'edat, i malgrat els «altres objectius de tot que ens condicionen molt, no ens cansem. La veritat és que tens el mateix neguit i impaciència per sortir a l'escenari, perquè estigui tot a punt i puguem començar a explicar-nos a la gent».

Demà va sortir el mes de maig passat , i la gira de presentació ha estat més curta del desitjat. Abans de fer el primer bolo, van fer estada a la sala Stroika de Manresa per preparar les actuacions, i hi tornaran aquest dissabte per tancar la gira (quedarà només un concert sobrevingut a Cerdanyola del Vallès el 14 de desembre) amb un concert que compartiran amb Caramband, grup establert a Navàs que presentarà el seu primer disc, Cram's . De tota manera, Titot explica que Brams ja pensen en el nou espectacle de la gira de l'any que ve: «Que iniciarem abans per allargar la temporada del nou disc».

El concert de Manresa significarà també el comiat de la secció de vent formada per nou músics de Berga que han complementat la banda en els darrers temps. El repertori estarà basat en les cançons del tretzè treball de Brams, sense oblidar la resta de la discografia: «Hi ha molt per triar i remenar». No hi faltarà, però, Dóna el teu cos a la ciència , sobre el feixisme, que és de les que han fet més fortuna del nou disc. «La gent hi té una complicitat especial», admet Titot, que en remarca també el to festiu: «No fem cerimonials de queixa, perquè la gent ens confia el seu temps de lleure. Parlem de temes que ens preocupen, que són ingrats, però des del sarcasme, de fotre'ns del mort i de qui el vetlla»

Demà tanca una etapa des del retorn de la banda el 2011 (van estar actius del 1990 al 2005 i es van agafar un parèntesi). Després d' Oferta de diàleg (2011) i Anem tancant les portes a la por (2014), que parlaven de l'actualitat; Demà és «més per imaginar i pensar»