Penetrar en aquesta vall frondosa, protegida per escarpades muntanyes, és entrar en un veritable museu d´història natural. Tot un concert d´arbres i arbustos, plantes i flors, donen puresa i color a Las Batuecas, parc natural des del 2000 i un dels racons més bonics del sud de Salamanca.
També la fauna ofereix espècies com el voltor, l´aufrany, la cabra hispànica, el cabirol o el senglar, entre molts altres. Al segle XVI els carmelites van descobrir el lloc i van construir-hi un convent enclavat en el més profund de la vall. El Santo Desierto de San José de Las Batuecas va ser fundar el 1599 pel pare Tomás de Jesús, llavors superior provincial dels carmelites descalços de Castella. Després de segles d´oració i d´avatars, una petita comunitat manté viva la flama de la vida contemplativa, que avui també és un espai d´acolliment per als que volen acostar-se a viure un temps de silenci a la seva hostatgeria.
El monestir carmelita és senzill i auster. El recinte està constituït per dues voltes, dins de les quals es troba el convent i les seves dependències, i l´església, construïda el 1602 i ampliada el 1686, és l´edifici central del conjunt. Està envoltada per un carrer enllosat de pissarra i amplis jardins a la manera de claustre. Des del 1950 la petita comunitat ha establert la vida de retir i oració. No és estrany que els carmelites s´assentessin en aquesta vall, de la qual sembla que emanin vibracions místiques. Als voltants hi ha més de vint ermites disseminades.
Però des de temps molt més remots Las Batuecas ha estat habitat. S´hi han trobat restes prehistòriques, com ho certifiquen les mostres d´art rupestre existents, descobertes en coves i abrics, especialment pintures esquemàtiques que mostren cabres, peixos o siluetes humanes.
De la mateixa porta del monestir de San José s´inicia un recorregut a peu que es dirigeix cap a la cascada del Chorro que permet conèixer de primera mà totes les belleses paisatgístiques del parc. L´itinerari transcorre gairebé paral·lel al rierol del mateix nom i també fa possible conèixer tres zones de pintures rupestres, una la del Canchal de las Cabras Pintadas, el més representatiu dels abrics amb pintures de la vall. Un altre desviament encamina a les pintures rupestres del Canchal de la Umbría del Cristo. I, finalment, les del Canchal del Zarzalón, cap al trajecte de la cascada.
La ruta continua incloent pujades i magnífiques vistes panoràmiques de tota la vall. Ja prop del riu, l´aigua es precipita des d´uns dotze metres, aproximadament., Però l´espectacularitat de la caiguda depèn de l´abundància de pluges de cada any.
