Capital de Bèlgica. D'Europa. De la cervesa. De la xocolata. De les patates fregides. Del còmic. L'autodenominada seu de la Unió Europea pot semblar seriosa per tota la burocràcia que l'embolica. No obstant això, Brussel·les amaga una ciutat cosmopolita i oberta, amb molta vida cultural i alternativa, alhora que és seu de la política del vell continent. Entre els seus principals atractius monumentals hi ha la possibilitat de passejar per una ciutat amb un nucli antic preservat en el temps, amb una plaça central -La Grand Place-, que és a les llistes de les més belles d'Europa.

Inicialment va ser un mercat medieval, i es va convertir en centre cívic en construir-se l´ajuntament. Cases gremials i cafès combinen a la perfecció per poder admirar la seva grandiositat assegut i menjant una de les típiques cassoletes de moules et frites, musclos amb patates fregides, el tresor cruixent i daurat nacional, i que són considerades com les millors del món.

Un cop feta la digestió, els detalls dels edificis obliguen a fer una parada als amants de l'art. La Grand Place i les seves vies limítrofes són per als vianants i conviden a voltar i a perdre's entre elles per descobrir entre altres coses les Galeries Saint-Hubert, famoses per ser el primer centre comercial d'Europa i que actualment estan atapeïdes de restaurants, botigues i teatres per fer-hi les compres més refinades i cares.

Després de diversos tombs, hi ha el símbol de la ciutat, el Manneken Pis. Una petita estàtua d'un nen orinant que simbolitza el sentit de l'humor belga i el rebuig a tot tipus de pudors. Malgrat que la seva forma original d'aparèixer és nu, en realitat disposa d'un ampli vestuari que ocupa una sala sencera del Museu de la Ciutat i, amb sort, pot aparèixer amb un original vestit.

Als afores del nucli històric, al barri de Heysel, hi ha l'altra icona de la ciutat: l´Atomium. Construït el 1958 per a l'Exposició Universal, representa un àtom de ferro augmentat 200.000 milions de vegades. Encara que la majoria es conforma amb fotografiar-lo des de l'exterior, també pot visitar-se per dins. Escales mecàniques i un ascensor faciliten gaudir de les diferents exposicions artístiques o científiques que acullen en les seves nou esferes, connectades per tubs metàl·lics.

Entre les estacions de Maelbeck i Schuman es concentren la majoria de les institucions que formen la Unió Europea.

Assentats en una zona residencial, anterior a convertir-se en un lloc clau per a la política comunitària, els grans edificis estan emmarcats per tres grans zones verdes a l'est de la ciutat, que aprofiten Juncker, Tusk, Tajani -fins i tot el mateix Carles Puigdemont- i companyia per menjar, enmig de la jornada laboral, als voltants del parc de Brussel·les, el Palau del Cinquantenari i el parc Leopold.

Per gaudir de la nit -o el dia-, per tota la ciutat es poden trobar centenars de cerveseries d'allò més curioses que guarneixen els carrers. És el cas del Delirium Cafè, el Moeder Lambic, Toone o Le Cirio. Posen la nota de color per animar els dies ennuvolats i grisos. Cerveses suaus, com la Blanch, a la qual s´afegeix llimona per rebaixar-ne el gust; la famosa Kriek, feta amb cireres agres; o la Framboise, amb gerd, són apostes segures per a aquells menys cervesers. Per a aquells a qui agradin els sabors forts i tinguin un bon paladar, cerveses com Orval, Rochefort, Tripel Karmeliet o Chimay seran entre les obligatòries.

A més, la llarga tradició al món del còmic és una de les característiques que li atorguen un toc especial. I es veu en tots els racons. Les façanes de diversos edificis acullen murals amb algunes vi-nyetes que faciliten endinsar-se en les històries de Tintín, Lucky Luke o Astèrix i Obèlix. Els dibuixos són un passeig per la infància de molts i el present d´altres que anima a imaginar als carrers de la ciutat passejos i records del passat. Això sí, sigui l'estació que sigui, cal anar acompanyat d'un paraigua o d´un impermeable per combatre les pluges sobtades.