CRÍTICA: 'La doncella': Una perla enverinada

Cineclub projecta aquest diumenge el film del coreà Park Chan-wook

05.01.2018 | 12:27
Els protagonistes de ´La doncella´.

Cineclub projecta aquest diumenge La doncella, presentada a Canes 2016 i guardonada amb el premi del públic en el darrer festival de Sitges. L´últim llargmetratge de Park Chan-wook, un dels realizadors més emblemàtics del cinema coreà modern, s´inspira en una novel·la de Sara Waters i està ambientada en la Corea dels anys trenta del segle XX, quan era un país colonitzat pel Japó.

Sooke, una noia humil, entra a treballar com a criada en la mansió d´una dona adinerada nipona. La protagonista, una jove ingènua, serà víctima d´una intriga tortuosa. Una potencia visual descomunal i una atracció irresistible per les dimensions més malsanes de la ment humana conflueixen en l´obra d´un realitzador asiàtic que es consagrà internacionalment amb l´anomenada "trilogia de la venjança" (Oldboy fou el seu títol més aclamat). I aquesta combinació explosiva torna a presidir La doncella, que ens submergeix en una atmosfera pertorbadora i sensual, en que res és el que sembla.

L´autor de Lady Vengeance teixeix un thriller summament sinuós, en què el guió ens sorprèn amb continus cops d´efecte que transformen la seva trama alambinada en un laberint de passions tan subjugant com llaminer. Una sofistificació formal extrema s´aferma en una disecció amoral dels personatges i el resultat final és un suspens imprevisible i captivador, farcit d´idees provocadores i imatges evocadores.

El creador de Soy un cyborg ens regala una perla enverinada que mossega dolçament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema