Barrejar elements com els d'una congregació religiosa, un campionat de futbol i les esperances que es dipositen en l'aparició d'un miracle poden donar per a una comèdia d'allò més rocambolesca. Precisament és aquest còctel el que utilitza Curro Velázquez a l'hora d'encarar el seu debut rere la càmera. Bon coneixedor dels engranatges amb els quals fer funcionar una comèdia per a tots els públics gràcies al seu treball com a guionista en films com Fuga de cerebros (2009) o sèries com Los Serrano, Velázquez utilitza a Que baje Dios y lo vea l'equilibri teòricament perfecte a l'hora de combinar la fina ironia amb l'humor més groller.

El punt de partida del relat ens situa en una situació límit: els monjos d'un monestir en fallida hauran de fer el que sigui per evitar un desnonament, fins i tot convertir-se en futbolistes i entrenar amb sotana, ja que la seva única oportunitat de salvació serà guanyar la Champion Clerum, un torneig de futbol europeu per a religiosos que sembla ser que existeix de debò. Evidentment, el problema sorgirà pel fet que els religiosos d'aquesta congregació no juguen gens bé al futbol. Per tant, i per salvar la seva casa i evitar que el monestir es converteixi en un hotel de luxe, els monjos hauran de fer tota una gesta esportiva, fet pel qual necessitaran una mena de miracle per guanyar algun partit.

Film que sembla tenir tots els elements necessaris per convertir-se en un èxit de taquilla, Que baje Dios y lo vea es nodreix d'un repartiment coral d'allò més popular i que està encapçalat per Karra Elejalde (el qual està vivint una segona joventut artística des de la seva interpretació a Ocho apellidos vascos), Alain Hernández ( El rei borni, Plan de fuga), l'actor i també cantant el Langui (el qual composa el tema principal del film) i Macarena García.