«Deixar-se seduir per la música». Aquesta és la proposta que la mezzosoprano Mireia Pintó (Manresa, 1968) farà al públic que dissabte omplirà el teatre Conservatori de Manresa -ahir pràcticament només quedaven entrades per al primer pis- amb l'estrena d' Un passeig per l'òpera, que la cantant posarà en escena en format concert amb l'Orquestra Ter-rassa 48. Pintó tenia al cap poder portar a la capital del Bages «un programa de concert que agradés a tothom, tant als qui estan acostumats a la música clàssica com als qui no». I va pensar que l'òpera podria ser «aquest llenguatge proper» per fer bona la proposta de seducció amb la idea de «trencar esquemes».

I és que l'òpera, malgrat el prejudici d'elitisme i si oblidem teatres i abrics i pensem únicament en la música, forma part de la quotidianitat. Dels anuncis, de les sèries televisives, de les sintonies de ràdio, de les melodies del mòbil... i si es fa una selecció de vuit àries emblemàtiques i populars Un passeig per l'òpera es converteix, explica Pintó, en un recorregut històric per compositors cabdals i personatges referencials del gènere líric i, sobretot, en un recorregut pels sentiments. Perquè, com assegura la mezzosoprano, «l'òpera és, com la vida, un còctel de sentiments i emocions».

Així, Pintó i l'Orquestra Terrassa 48, dirigida pel concertino Quim Térmens, abraçarà àries i peces orquestrals que van des del 1745, quan es va estrenar Platée, de Rameu, fins al 1918, quan es va representar Gianni Schicchi de Puccini al Metropolitan Opera House de Nova York. Del Barroc al Romanticisme. Pintó obrirà el recital personificant la bogeria (amb l'ària de la Bogeria de l'òpera Platée), es posarà a la pell de Dido i en la seva mort ( Dido i Aenees, de Purcell), canviarà de registre per mostrar la «seducció» de la Carmen de Bizet, viurà la «venjança» de Vivaldi a través de l'ària Armatae face et Anguibus (de Juditha Triumphans) i mostrarà la desesperació de Sapho amb O, ma lyre immortelle (de Sapho de Gounod). Com diu Pintó, «un passeig per diferents estats d'ànim: tristesa, desesperació, felicitat, sorpresa...». De fet, el concert de diumenge és, remarca la mezzosoprano manresana, «un repte vocal» però també escènic. «El que vull és transmetre, i per això el que intento interpretant cada personatge és posar-me en la seva pell i explicar diferents maneres de sentir».

Mireia Pintó farà aquest viatge amb una formació amb qui li uneix una gran «complicitat» des de fa prop de dues dècades, tant «amb l'orquestra com amb el director». «Hem participat plegats en diferents projectes», explica, i el concert de diumenge serà, assegura, «un passeig amb amics i amb el públic». Segurament, per a l'auditori, seran més conegudes la selecció d'àries d'òperes romàntiques de la segona part del concert, però Mireia Pintó vol posar l'accent, també, en el tram barroc del concert, un període en què es van escriure «fragments molt brillants».

Un passeig per l'òpera s'estrena al Conservatori i la intenció és dur l'espectacle «on ens el demanin», combinant-ho amb l'agenda de Pintó i de l'orquestra. A l'estiu, això sí, a les esglésies de Sant Pere de Terrassa es podrà escoltar «una bona part d'aquest programa».