16 de març de 2018
16.03.2018

«Sempre dic a les cantants que el cor va molt més enllà de la classe»

Entrevista a Francesc Vallès, director del Cor Juvenil del Conservatori de Manresa

16.03.2018 | 17:24
El director del Cor Juvenil del Conservatori de Manresa, Francesc Vallès.

Un quart de segle omple de records, anècdotes i sentiments l´equipatge de qualsevol vivència col·lectiva. Fa vint-i-cinc anys, al si del Conservatori Municipal de Música de Manresa es va formar un cor que, amb el temps, ha esdevingut un referent del centre i una demostració de la força que el cant coral exhibeix a la Catalunya central. Aquest dissabte, a les 20h, per celebrar les noces d´argent d´aquesta reeixida experiència, una setantena d´antics cantaires s´uniran al mateix nombre de veus blanques que integren els dos grups actuals en el concert que tindrà lloc al teatre Conservatori. Francesc Vallès n´és el director des del primer dia.

Vint-i-cinc anys és molt temps per estar al capdavant d´un projecte. No se n´ha cansat mai?
Hi ha moments de tot, anys en què hi ha més feina que d´altres, però encara hi ha il·lusió.

No té la sensació que el cant coral té molt dinamisme a Catalunya i al nostre territori?
Hi ha molt dinamisme, i tant. És una herència dels cors de Clavé, fonamentals per la cultura coral a Catalunya. Durant la industrialització, els cors es van erigir com una activitat lúdica per als treballadors, i això va ser la gènesi de tot aquest moviment coral que hi ha a casa nostra. De fet, aquí i al País Basc és on més activitat hi ha de tot l´Estat espanyol. I un altre factor molt important és el gospel, que des de fa uns anys ha entrat amb molta força.

TV3 va dedicar un programa, «Oh, Happy Day!», a les ganes de cantar en grup. Li va agradar?
Per una banda és bo que es fes el programa i, per l´altra, és més delicat. L´«Oh, Happy Day» no mostra el moviment coral del país, però no hem de perdre de vista que és un producte televisiu.

Sovint es demana a la televisió més del que pot oferir.
Per això, el programa també va ser una bona manera, una porta lateral, des de la qual entrar al món coral. Hi ha gent que comença amb el gospel i un dia coneix Brahms i Mendelssohn, i són gent que canta molt bé.

Hi falten homes, a les corals?
No, no ho crec. La coral tradicional està en crisi, la gent s´ha fet gran. Nosaltres, fins i tot, fem coreografies, perquè en el cant coral també hi ha tendències i cal estar al dia. El nostre és un cor de veus blanques, és a dir, compost per noies i, també, per nens fins que els canvia la veu. Però al Conservatori mateix hi ha un cor de cambra de veus mixtes per si algun noi vol continuar cantant, i ara també un de modern.

Per què es va formar el cor?
Va néixer com una activitat lúdica del centre perquè hi havia un grup de set o vuit estudiants que no podien entrar a l´assignatura de conjunt coral perquè estava plena. De mica en mica, el grup es va anar fent gran. Al cap d´uns anys, es va incloure en el currículum acadèmic com una assignatura obligatòria per als alumnes de grau professional. Però el missatge que dono sempre als cantants és que el cor va més enllà de l´assignatura i, fins i tot, del mateix conservatori. Fem un repertori prou divers, amb peces de totes les èpoques i tots els estils, per poder fer un concert i poder-lo exportar.

Però vostè els posa nota a final de curs. Ha suspès mai algú?
Sóc molt afortunat amb els alumnes que tinc.

Entesos.
Un aspecte molt important per a la vida del cor són les cantants grans, que sempre tiben les petites. I un altre element bàsic són els viatges, intentem fer-ne un cada any perquè proporcionen un bagatge vital vinculat a la música molt important per a nois i noies en edat de formació. Aquest estiu ens esperen a Romania, i ara a l´abril vindrà un cor de Viena en condició d´intercanvi. Nosaltres hi anirem l´any vinent. A més, el grup dels petits se´n va a un festival a Vigo.

Per què tenen dos cors?
Som tanta colla que hem repartit els cantaires en un parell de grups d´edat. Un va dels 12 als 16 anys, i l´altra a partir de 16 i fins als 20 i escaig. La mitjana de permanència al grup és de 4 o 5 anys, però n´hi ha que se n´hi han estat 8, 10, i fins i tot en tinc una que ara mateix en fa 14.

Que no cal estudiar al Conservatori per ser part del cor?
Sí, hi ha estudiants que només ho són del cor. El bon ambient que tenim aquí dins fa que hi hagi noies que s´hi vulguin anar quedant tant com poden.

Com es presenta el concert?
No ha estat fàcil contactar amb els excantaires. De fet, n´hi ha que no els hem trobat, i per això estem oberts fins a darrera hora per sumar al concert tots els antics cantants que vulguin participar-hi. En el concert hi haurà tres parts: primer actuarà el cor dels petits, després el gran i, finalment, tots dos i els excantaires interpretaran junts quatre cançons emblemàtiques de la història del cor com l´espiritual negre Vell pelegrí i, és clar, Senyor Sant Jordi.

És clar, diu. Per què?
A partir d´un cert moment, les cantaires van adoptar aquest peça com a himne del cor. I cada assaig acaba amb Senyor Sant Jordi, un poema d´Espriu que Francesc Vila va musicar i jo vaig adaptar perquè el pugui cantar un cor de veus blanques.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema