L'espectacle teatral que han creat David Pintó i Joan Valentí beu en origen -i n'ha pres el títol- del llibre Mort a les cunetes , escrit per Albert Fàbrega i publicat pel segell manresà Angle Editorial el 2005. El surienc hi relata els fets del 1939 i, per una qüestió òbvia del moment en què va ser redactat, no hi figura la llarga recerca de les restes humanes realitzades amb posterioritat.

E l muntatge, però, també és deutor d'altres textos, com Diari d'un emboscat , que va editar l'any passat Publicacions de l'Abadia de Montserrat. L'autor és Jaume Ollé Selles (1918-2008), fill de Sant Pau de la Guàrdia (el Bruc). En el llibre, Ollé hi explica la vida que va portar entre el desembre del 1938 i el gener del 1939 quan es va amagar als boscos de Montser-rat per no haver d'anar a fer la guerra. Una història personal i de caire local que es pot extrapolar a la situació que van viure molts nois que es van ocultar per no anar al front, probablement a una mort segura.

Una altra figura clau en tota aquesta història és la de Pere Guixà, un veí de Castellolí interessat des de fa molts anys en qüestions de memòria històrica i en la Guerra Civil Espanyola. L'anoienc és fill de Teresa Mabras, coneguda com La Maciana , i que explicava al Pere com ella i altres persones havien tapat amb terra i pedres les restes dels cadàvers dels bagencs que estaven mal enterrats. Els relats explicats per Guixà també han ajudat Valentí i Pintó a fer la dramatúrgia de l'espectacle.

La quarta font en què es basa l'obra és La capsa de fusta , que l'igualadí Toni Cortés va publicar el juliol del 2017 al mitjà digital anoiadiari.cat. El seu padrí, Ramon Minguet, va combatre a la guerra i, després, els franquistes el van condemnar a vint anys de presó.