Molts nens i nenes de 3 a 8 anys cantaran, ballaran i s´ho passaran d´allò més bé diumenge al teatre Kursaal de Manresa. Molts nens i nenes. Molts. Tants com 940. El Cantaxics de l´Associació Catalana d´Escoles de Música (ACEM) a la Catalunya Central ha sumat enguany un centenar de petits participants a una iniciativa que ja assolia unes grans xifres. Ruth Matamala, coordinadora de la proposta, destaca que aquest increment «es tradueix en que ja no hi ha lloc per venir a veure la cantata en les tres sessions programades. Les escoles ens diuen que la mitjana de participació és molt elevada. Ningú s´ho vol perdre».
També cal tenir en compte que enguany hi participen 23 centres musicals i que l´any passat eren 870 alumnes de 20 escoles. «Ens hem arribat a plantejar de fer quatre sessions, perquè a hores d´ara som conscients, davant la demanda, que aquest producte ja té una garantia de qualitat». Per tot plegat, s´espera que diumenge el teatre manresà aculli «una gran festa per a les escoles de música i per a les famílies», diu Matamala. A més, tot i l´increment d´activitat que enguany comporta la celebració del 25è aniversari de l´ACEM, la coordinadora del Cantaxics explica que es va decidir de mantenir-lo «perquè és una activitat adreçada als petits, que no tenen gaires propostes adreçades a la seva edat, i perquè tothom volia seguir el ritme de cantates, de moment una per any». I ja en són onze.
Una obra repescada
En aquesta ocasió es repesca La fada de Dringuen Dingue, amb composició de Ricard Gimeno i història i text de les cançons de Manel Justícia. És la segona que va escriure el manresà, després d´El nen enamorat de la lluna i abans que Florinda, la vaca pallassa. Les altres que ha escrit, que en són set, ja tenien l´edició del conte i del CD, però aquesta obra la tenia pendent. Per això «estic molt content, perquè és una història que m´estimo: al cap i a la fi totes parlen de mí», diu Justícia. Ara ha fet els dibuixos per al conte i també ha millorat les cançons i la presentació escènica: per primer cop hi haurà els protagonistes del conte de carn i ossos, amb una caractertització igual que al conte. Els alumnes també han participat en l´escenografia, pintant les cases d´aquest poble, en el qual fins i tot les cases ballen, i creant cadascú una banderola per a la festa final.
Manel Justícia es va inspirar en una cançó d´Albert Pla «amb una gitaneta ballant a la llum de la lluna» per construir la història de la fada Bonafada a qui el bruitxot Malcaradot li diu que no sap ballar. «I ja ens podem imaginar de quin humor està la fada, que viu en un poble on sempre estan ballant». Els cants dels petits alumnes de les escoles de música de la Catalunya Central animaran la fada a ballar? Caldrà veure les funcions de diumenge per saber-ho... L´autor del conte explica que «tothom s´ha trobat algú que li diu que no serveix per alguna cosa, i aquests no costen de treure. Aquí expliquem com es poden canviar aquestes creences, cal ser fort i buscar ajuda també va bé. Crec que és important explicar això als nens des de ben petits».
Músics de l´escola de Berga
A banda de la part musical (es canten set cançons amb música de balls: valset, rumba, txa-txa-txà, etc.), la part pedagògica també és important en el Cantaxics. Però el que més destaca d´aquestes cantates per a infants de 3 a 8 anys és que es treballa des de l´emoció: «Els nens han de treballar les cançons, la història, i tenir vivències tant el dia de l´actuació com després amb el conte».
El conte CD és un factor destacat del projecte perquè incou la versió teatral (una de les cantates de l´ACEM ha estat traduïda al castellà a les Canàries), les partitures, les cançons i una versió musical per poder-hi cantar a sobre. «Per nosaltres és important saber que el projecte té vida pròpia», afirma Matalama.
I enguany encara hi ha una altra novetat: en el CD els músics són professors de l´escola de música de Berga, però en les funcions de diumenge, per primer cop, els intèrprets seran alumnes d´aquest mateix centre. Així podran aprendre què suposa fer tres sessions, més els assajos, en un dia. «Cal tirar els daus i veure com flueix tot amb el públic davant. És un joc divertit», apunta Justícia.
